“No tenen raó ni motius per estar alarmats. Ens creiem el riu”

Positiu; han sigut dos anys intensos. El primer és molt de planificació i ara comencem a executar el que hem planificat. Tenim un govern molt sòlid, consolidat i tothom treballa molt bé, i sobretot amb una clara vocació de resoldre problemes.

Quan vam començar el mandat, volíem aconseguir tres coses: una ciutat bonica, segura i amb oportunitats. La ciutat bonica és l’espai públic de qualitat, treballant en l’enllumenat, en la jardinera i en les obres. La segona és la seguretat. Hem començat ja a crear 30 places per tenir més policies, les càmeres de seguretat... I pel que fa a les oportunitats, en aquest moment tenim unes dades econòmiques molt bones, de generació d’ocupació i creació d’empreses. També ha crescut gairebé un 25% el PIB a la ciutat. Totes tres han d’anar compassades perquè la ciutat funcioni.

Hi ha molt bona col·laboració amb tots els cossos de seguretat. Es veu amb les dades que anem millorant. Amb les ocupacions hem sigut molt clars: tolerància zero amb les ocupacions conflictives i, de fet, aquí també agrair als jutjats i la fiscalia perquè ens estan ajudant en aquesta línia. Evitar que no n’hi hagi més i les que ja tenim consolidades i ens generen problemes, intentar anar ràpid amb el desallotjament. Crec que la gent s’ho mereix, qui fa bé les coses no ha de sortir perjudicat.

Sí, hem demanat a través de l’Arc Metropolità canviar la normativa, fer-la més dura, perquè crec que al final és un tema de convivència.

És una política que no és dels ajuntaments, sempre ho vull deixar clar, perquè els ajuntaments fem el que ens toca i el que no ens toca. L’habitatge no ens toca, però sempre hem sigut pioners. Sabadell és, després de Barcelona, l’Ajuntament que té més habitatge de protecció oficial. Estem a la bandera, però no és suficient. I, per tant, aquí diem: anem a tot. En nova construcció ens hem presentat al pla Illa per poder entrar totes les promocions; si ens donen el finançament podrem iniciar gairebé 500 habitatges de lloguer, de protecció oficial. Esperem que aquesta resolució de la Generalitat ens ajudi a agafar velocitat. Però, com et dic, jugarem a tot. Crec que la rehabilitació és clau. Per exemple, al fons Next Generation hi hem presentat propostes i ens han concedit 23 milions d’euros. Rehabilitem 3.798 habitatges a la ciutat i, a més, n’hi ha 2.000 pendents de resolució; el termini està obert fins al 31 de desembre. La rehabilitació ja està en marxa a barris com Can Rull i la Concòrdia. La clau de les polítiques de rehabilitació del parc públic és l’oficina de rehabilitació. Amb la rehabilitació fas que la gent no se’n vagi del barri, té un impacte important per cohesionar. No només és construir habitatge sinó també rehabilitar el que tenim. I després, totes les línies que surtin, publicoprivades, de cessió de terrenys.

Crec que hi arribarem; també depèn del que es demori el procés de consultes i participació de la gent. És clau tenir un pla local però sobretot no hem de perdre de vista que mentre es fa el pla, hem d’avançar en aquests 500 habitatges que deia.

No tenen raó ni motius per estar alarmats. Ens creiem el riu; de fet estem fent un projecte de transformació potentíssim del riu que ara ha començat. No hem fet res des del punt de vista d’ampliar les zones del riu per fer indústria, no s’ha tocat res. L’únic que hem fet és flexibilitzar una mica els usos que hi havia i alguns que estaven permesos, com ara fer tallers mecànics, que era molt agressiu; el que hem fet és impedir que es puguin fer. Amb la regulació actual el que es fa és aclarir millor què és indústria neta. És un tema que s’ha polititzat perquè es necessita alguna bandera, però traslladaria molta tranquil·litat, perquè no hi ha voluntat de fer més. Amb les rotondes volem ordenar el trànsit pel riu i pels barris de Torreromeu i el Poble Nou. A més, una cosa, alguns dels que han votat ara en contra, quan estaven en el govern van potenciar aquesta transformació. No fem res més que seguir el que ells van començar.

Bàsicament és patrimoni privat. Molta gent no apostava pel riu perquè no estaven clars els usos, i aviam si amb això es potencia que es rehabilitin. Està bé que hi hagi una certa activitat al riu, perquè si no, no hi ha control social. El riu s’ha d’obrir a la ciutat; és un espai més. El que hem de fer és cuidar-lo perquè la ciutadania el pugui disfrutar.

En la visita, la consellera ens va confirmar els calendaris previstos en el cas dels barracons, i el de l’escola bressol és un debat que han d’abordar com a Generalitat i ens han de dir cap a on tiraran. L’Ajuntament no hi té competències, les hem començat a fer, i s’ha d’aclarir el model. És clar que si es vol universalitzar l’escola bressol, s’hi han de posar recursos.

Sí, sempre es parla del finançament de la Generalitat, i el finançament local és el gran repte i deure que tenim en aquests moments. Depenem cada any d’uns pressupostos que ens arriben, que no sabem quins són; planificar així és difícil. S’ha de fer un correcte finançament del món local i ho continuarem reivindicant. A més, crec que és una demanda d’alcaldes de tots els colors polítics.

S’ha de fer la part del col·lector i la rotonda que enllaça amb el polígon i un aparcament. Ja estem redactant per portar a aprovació la tercera fase, una més ciutadana. Estem fent l’esforç econòmic important, i ara cal que Aena faci el nou pla director i la nova entrada a l’aeroport. No demanem coses que nosaltres no estiguem fent. Volem que facin un accés digne. Nosaltres ho estem fent, estem ordenant l’entorn i hem apostat per l’aeroport.

Començarem obres d’adequació a la part nostra, al Museu del Gas, en breu. Amb el Banc Sabadell estem acabant d’ultimar tot el procés de contractació, la part administrativa. Ells volen certeses i nosaltres també, i esperem en les properes setmanes tenir-ho tancat.

Volem que el banc es quedi a la ciutat i no volem que es faci aquesta opa. Crec que és bo per a la ciutat, el país i la petita empresa. Però és un tema que no depèn de l’Ajuntament ni de la ciutat. La nostra lluita serà per no perdre-ho.