El regal de la mestra

Missatge al grup de WhatsApp de mares i pares (amb clara abundància de les primeres) de l’escola del fill o filla: “Qui s’apunta a fer un regal a la mestra?” El curs arriba a la fi i sant tornem-hi, amb el debat sobre si “present sí” o “present no” o “sí però que el regal sigui sostenible”, a la persona que ha acompanyat els nostres fills durant poc més de nou mesos. D’una decisió que hauria de ser tan senzilla com voler o no tenir un detallet amb la mestra, sembla que necessitem armar un bon sagramental. Cada cop estem més a prop de convertir-ho en una qüestió d’estat. Hi ha qui diu que se sent obligat a participar-hi, per no desmarcar-se del ramal. Jo, per obligació, entenc llevar-me per anar a treballar, pagar el rebut de la llum o mirar de menjar tres cops al dia. Hi ha també qui s’entesta a convertir la compra d’un obsequi en una cursa entre grups de progenitors a veure qui té la idea més original, o directament més marciana. Si els pares de l’A l’han enviat un cap de setmana a un spa, doncs els del B, com a mínim, busquem un spa que també inclogui una sessió de xiatsu i un curs de ceràmica amb la tècnica majòlica. Evidentment, que no falti activar un equip d’investigació per saber aficions, gustos, talles, desitjos i colors preferits de l’agraciada, a fi de no fracassar en l’elecció. Crec que fins i tot hi ha qui es pensa que amb el regal es juga l’aprovat de la mainada. Personalment, crec que estem portant el debat massa lluny, ara que llegeixo que hi ha escoles que han prohibit als pares i mares fer regals als mestres coincidint amb la clausura del curs. Tothom és lliure de fer el que li vingui de gust amb els seus diners, i amb el seu temps, però el que cal potser, en el cas d’optar pel present, és no tornar-se boig i recordar que no hi ha regal més agraït i motivador que reconèixer, de viva voce o per escrit, la feina feta.