Trobar la identitat mitjançant festivals

Quan, als anys setanta, a Catalunya encara no s'havia produït el fenomen d'identificació d'una manifestació artística amb una població, en viatjar per França, sempre pensava en la intel·ligència dels francesos, tot i la seva realitat centralista, a l'hora de donar visibilitat i atractiu a poblacions petites o mitjanes amb la cultura. Arles, amb la fotografia; Angulema, amb el còmic; Cognac, a més de l'espirituós, amb el gènere negre; Avinyó, amb el teatre... Aquest somni és ara i aquí una realitat. No hi ha comarca que no destaqui per una aposta singular. L'únic perill és trepitjar els plantejaments dels altres. Cal aconseguir que els festivals de característiques similars es complementin i no es faci un tipus de competència que els podria perjudicar a tots.