cultura

història

ferran aisa

Pau Casals va poder ser president

Joan Escu­lies Ser­rat (Man­resa, 1976) és doc­tor en història, màster en naci­o­na­lisme i con­flicte ètnic i lli­cen­ciat en peri­o­disme i en bio­lo­gia. Forma part del Grup de Recerca en Estats, Naci­ons i Sobi­ra­nies i del Grup d'Estudi de les Ins­ti­tu­ci­ons i de les Cul­tu­res Polítiques de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra. Ha publi­cat diver­sos lli­bres, com ara Joan Solé i Pla, un sepa­ra­tista entre Macià i Com­panys (2011), Josep Tar­ra­de­llas,1899-1936, dels orígens a la República (2012), El sepa­ra­tisme català i el tea­tre patriòtic (2014) i Josep Andreu Abelló. Els clarobs­curs del cata­la­nisme (2015), entre altres. També ha con­reat ficció, com L'ocell de pluja, premi de nar­ra­tiva de la Ciu­tat d'Elx 2003.

Joan Escu­lies pre­senta un tre­ball fruit d'una intensa recerca a diver­sos arxius, però sobre­tot al de Tar­ra­de­llas a Poblet i al de la Fun­dació Inda­le­cio Pri­eto d'Alcalá de Hena­res: Pau Casals. La carta secreta de Tar­ra­de­llas i Pri­eto. És un interes­sant lli­bre sobre el popu­lar músic català que, quan era a l'exili, va ser con­vi­dat diver­ses vega­des a pre­si­dir tant la Gene­ra­li­tat com la República, totes dues ins­ti­tu­ci­ons també a l'exili.

L'his­to­ri­a­dor, esti­rant el fil, va esbri­nant tots els pas­sos que es feien a l'exili per tal de poten­ciar les dues ins­ti­tu­ci­ons i, mal­grat els entre­bancs polítics, per bus­car una per­so­na­li­tat de màxim relleu mun­dial per pre­si­dir-les. I una d'aques­tes per­so­na­li­tats va ser el vio­lon­cel·lista del Ven­drell Pau Casals, que cada any ofe­ria un gran con­cert a la ciu­tat de Prada de Con­flent.

Escu­lies recorda que Casals va poder ser pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, com a mínim, en dues oca­si­ons, el 1950 i el 1954: “En totes dues, la seva can­di­da­tura fou pro­po­sada per impe­dir l'elecció de Josep Tar­ra­de­llas per al càrrec o per des­ca­val­car-lo d'aquest. En la pri­mera opor­tu­ni­tat, el pres­tigiós vio­lon­cel·lista va comp­tar amb més pos­si­bi­li­tats d'acce­dir a la pre­sidència i és més pro­ba­ble que, d'haver-ho vol­gut, l'hagués acon­se­guida.” Però, alhora, Casals fou l'home que els repu­bli­cans, sobre­tot el líder del PSOE, Inda­le­cio Pri­eto, va con­si­de­rar en més d'una ocasió com a per­sona ideal per pre­si­dir la República Espa­nyola a l'exili.

Joan Escu­lies mos­tra aspec­tes inèdits de l'home de pau i del músic Pau Casals i, també, revela les con­ver­ses i les nego­ci­a­ci­ons que va man­te­nir tant amb Tar­ra­de­llas com amb Pri­eto i, tot això, ama­nit amb les intri­gues, pica­ba­ra­lles i altres esde­ve­ni­ments que es van pro­duir entre els sec­tors repu­bli­cans després de la Guerra Civil. Tot dins d'un procés polític en què per­so­nat­ges com Josep Tar­ra­de­llas i Inda­le­cio Pri­eto van jugar un paper deci­siu en aquells moments històrics tant de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya com del govern repu­blicà a l'exili.

PAU CASALS. LA CARTA SECRETA DE TARRADELLAS I PRIETO
Joan Esculies
Editorial: Base Barcelona, 2016 Pàgines: 119 Preu: 15 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia