Música

ANTÒNIA FONT

EL GRUP MALLORQUÍ TANCA LA GIRA DISSABTE A GIRONA, PERÒ N’ANUNCIA UNA ALTRA DE TEATRES I AUDITORIS A PARTIR DEL GENER

“No em sento gens identificat amb el rock”

“La meva gran por és l’avorriment i la monotonia”, diu el seu líder, que també publicarà disc en solitari el 6 d’octubre

La nova gira inclou, de moment, 16 concerts

El que va començar com un únic con­cert de reunió al Pri­ma­vera Sound 2022, després d’una dècada de silenci, s’ha con­ver­tit en una gira de grans fes­ti­vals i en un nou disc, Un minut estro­boscòpica (2022), que obre les por­tes a la con­tinuïtat d’ Antònia Font . De fet, el grup mallorquí tan­carà la seva actual gira aquest dis­sabte, al Palau de Fires de Girona, dins del fes­ti­val Tem­po­rada Alta , però ja ha anun­ciat una gira per tea­tres i audi­to­ris dels Països Cata­lans durant el 2024, que de moment inclou setze con­certs, des del 26 de gener a Sant Cugat del Vallès fins al 14 de desem­bre a l’Audi­tori de Girona, pas­sant per Bar­ce­lona (Palau de la Música), Palma i fes­ti­vals com ara Porta Fer­rada. Les entra­des sor­ti­ran a la venda el 3 d’octu­bre a les 11 del matí. A més, Oli­ver llança aquest diven­dres un nou sin­gle i vide­o­clip, Siento Fee­lings, com avançament del seu nou àlbum, Elec­tro­nic Devi­ces, que sor­tirà el 6 d’octu­bre. Par­lem amb ell.

Per què una altra gira?
Perquè la que aca­bem ara se’ns ha fet curta. Ens vam auto­li­mi­tar a una desena de con­certs perquè alguns mem­bres del grup tenien altres com­pro­mi­sos de feina i família.
Com valo­reu la gira que acaba?
Hem fet pocs con­certs, però gros­sos. I hem tre­ba­llat molt còmodes amb la pro­ducció i l’equip tècnic, perquè les con­di­ci­ons han estat molt millors que en l’etapa ante­rior. Hi havia molta gent impli­cada i nosal­tres només ens havíem de pre­o­cu­par de tocar. Això no ho havíem expe­ri­men­tat mai!
Sem­bla men­tida, perquè ja estàveu a la pri­mera divisió de la música en català.
En rea­li­tat, a Cata­lu­nya només hi havia qua­tre grups amb aquests mit­jans. No era el nos­tre cas. Ara qual­se­vol grup que acaba de començar es queixa de la pre­ca­ri­e­tat, però si hagues­sin vis­cut els pri­mers anys d’Antònia Font sí que sabrien el que és real­ment la pre­ca­ri­e­tat. Com puja la joven­tut! [riu]
Sou un grup encara de gui­tar­res, baix, bate­ria i teclats, però l’últim disc no ho reflec­teix.
Els dis­cos els pro­du­eixo jo, tot i que evi­dent­ment tots els mem­bres del grup hi par­ti­ci­pen, però el règim tra­di­ci­o­nal d’assa­jos perquè vagin sor­tint les cançons ja no ens ser­veix. La for­mació clàssica no és una cosa que em des­a­gradi, però en rea­li­tat el for­mat de banda que tin­guis és igual: el que impor­ten són la música i les idees, la ima­gi­nació sense límits.
En directe, però, fun­ci­o­neu més com un grup de tota la vida.
En els fes­ti­vals, la majo­ria d’actu­a­ci­ons van a càrrec de dues o tres per­so­nes i el gruix està gra­vat. Què vols que et digui... Antònia Font, per bé o per mal, segueix tocant en directe.
Se sent iden­ti­fi­cat amb el rock com a cul­tura o tra­dició?
En abso­lut, gens iden­ti­fi­cat, zero. No m’ha interes­sat mai inda­gar en les arrels del rock, el blues i tot ple­gat. A mi em resulta tan aliè el folk nord-ame­ricà com ho seria el fan­dango mallorquí a Nova Orle­ans. Com diu Quimi Por­tet, si en comp­tes dels anglo­sa­xons ens hagues­sin con­que­rit cul­tu­ral­ment els tiro­le­sos, ara aniríem ves­tits com ells, amb bar­rets i elàstics, no amb jupes de cuir.
Ara publica disc nou i ini­cia gira en soli­tari, més la d’Antònia Font. Molta feina, no?
La gent nor­mal­ment tre­ba­lla cada dia i a mi m’encanta anar a tre­ba­llar. La meva és una feina difícil, però gens avor­rida. És difícil convèncer la gent que el que estàs fent és interes­sant i val la pena pagar una entrada, però això també és esti­mu­lant. De fet, la meva gran por és l’avor­ri­ment i la mono­to­nia. Faig mol­tes coses en for­mats dife­rents, des de tot sol al por­ta­a­vi­ons que ara és Antònia Font i que no pot amar­rar a qual­se­vol banda. I mai no hi ha cap garan­tia d’èxit, però aquesta incer­tesa també m’excita. Ja ho veus, em va la marxa! [riu].
Pre­pa­reu un con­cert dife­rent o espe­cial per a la clo­enda de la gira a Girona?
No, toca­rem la llista de temes que hem anat fent durant la gira i que només ha variat en funció del temps que ens dona­ven a cada fes­ti­val. És una pro­ducció molt com­plexa, en què tot està pro­gra­mat i hi ha un petit vide­o­clip pre­vist per a cada cançó, així que és molt difícil can­viar res del guió pre­vist.
Això serà dife­rent durant la nova gira de tea­tres i audi­to­ris?
Serà més fle­xi­ble: pot­ser no variarà molt el reper­tori d’un con­cert a l’altre, però tot serà més pro­per, començant pel públic, i hi haurà més interacció.
Tre­ba­lleu en cançons noves?
D’això encara no n’hem par­lat. Crec que ara la gent té més ganes d’escol­tar Antònia Font que de cançons noves.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia