El 67% dels espectacles per a escolars es van estrenar fa 4 anys o més

L’informe que ha ela­bo­rat el Con­sell Naci­o­nal de la Cul­tura i les Arts (CoNCA) sobre l’acti­vi­tat escènica per a esco­lars a Cata­lu­nya deter­mina que el 67% de les obres que es poden veure en els cir­cuits esco­lars tenen una anti­gui­tat que es remunta al 2021 (el 34% es van estre­nar entre el 2017 i el 2021, i un 33% en dates més anti­gues). En aquest sec­tor les com­pa­nyies són molt esta­bles (tenen una mit­jana de 17,7 anys de tra­jectòria). Per a l’ela­bo­ració de l’informe s’ha con­sul­tat uns 50 grups pro­fes­si­o­nals per a espec­ta­cles fami­li­ars. El 93% d’aquests grups com­bi­nen fun­ci­ons esco­lars amb altres per a tots els públics: és un mer­cat que tre­ba­llen amb regu­la­ri­tat. Per a l’informe també s’ha entre­vis­tat pro­gra­ma­dors de 249 muni­ci­pis. Una de les evidències és que cal un “desen­vo­lu­pa­ment de la xarxa de pro­gra­mació per a esco­lars arreu del país, perquè encara hi ha muni­ci­pis als quals no arriba”.

La Mos­tra d’Igua­lada va arren­car ahir amb un miler de pro­fes­si­o­nals acre­di­tats. S’allar­garà fins diu­menge. El gruix dels espec­ta­cles es pre­sen­ten en cap de set­mana, quan es mul­ti­pli­quen els pro­gra­ma­dors de grups de Xarxa. Ahir al ves­pre es va inau­gu­rar amb Thauma (premi de la Crítica de noves tendències). Ja al matí, paral·lela­ment a les Jor­na­des­Pro amb un debat sobre Cul­tura i Edu­cació (en el que s’insis­teix a enfor­tir aquest vin­cle per a reforçar l’espe­rit crític dels alum­nes), ja es va poder veure mun­tat­ges com l’estrena en català de La mes­tra (Premi Fetén 2024) al millor espai escènic d’Anita Mara­vi­llas&Por­tal 71.

Fins a 41 com­pa­nyies hi ha pro­gra­ma­des en aquests qua­tre dies de La Mos­tra. A mig matí i a pr tan­car la jor­nada estava pre­vista la funció de La Mecànica, amb Odis­sees, un espec­ta­cle interac­tiu, que ja es va poder veure a Fira Tàrrega: uti­litza l’apli­cació dels telèfons mòbils per encre­uar gene­ra­ci­ons d’espec­ta­dors. És una mena de chill out en el que el joc és la base de la tro­bada en la qual es defi­nei­xen (pot­ser massa esquemàtica­ment) les dife­rents gene­ra­ci­ons de públics.

Molt més direc­tes van ser les fun­ci­ons de la tarda: Quim Giron, d’Ani­mal Reli­gion, par­teix del joc de copiar a l’espec­ta­cle, que repe­teix el nom (Copiar). Amb un sol crit al públic, la cana­lla (de primària, prin­ci­pal­ment) es van sumar a l’eco de crits i ges­ti­cu­la­ci­ons. Giron com a I les idees volen aparca pràcti­ca­ment la seva espe­ci­a­li­tat de les ver­ti­cals i explota al màxim la seva con­nexió amb la cana­lla que li segueix fil per randa, i que pun­tu­al­ment, deixa jugant sola a l’escena sense que res perdi sen­tit.

Aquesta és la dar­rera edició de Ramon Giné a la direcció de la Mos­tra d’Igua­lada. Ell no repe­tirà perquè no s’ha vol­gut pre­sen­tar al con­curs (s’està a l’espera de saber quants equips s’han pre­sen­tat i quan es conei­xerà el vere­dicte). Lea­mok va pre­sen­tar ahir la ter­cera part de la tri­lo­gia sobre clàssics de la lite­ra­tura després de Laza­ri­llo (2021) en la que tras­lla­dava la pica­resca de Laza­ri­llo de Tor­mes a les bote­lla­des actu­als; i de Hanle, on els fan­tas­mes de Ham­let deam­bu­la­ven com si fos­sin ava­tars de vide­o­jocs. Ara, a Don Roberto el pro­ta­go­nista s’eri­geix en la repre­sen­tació de Don Joan, un ésser pagat d’ell mateix i que pot riure amb cinisme a la cara dels matei­xos espec­ta­dors. El con­tracte que signa l’espec­ta­dor abans de començar l’espec­ta­cle és per a emmar­car.