“M’agraden molt els grans autors catalans”

Nascut a Tarassona (Saragossa) el 29 de setembre del 1943, Lluís Gil va arribar molt petit amb la seva família a Girona, on van viure al Barri Vell i després a Santa Eugènia fins que, ja casat, es va establir a Sant Narcís. En aquest popular barri, amb les seves característiques casetes blanques al voltant de l’emblemàtica plaça de l’Assumpció, Lluís Gil va tenir quatre fills i filles –i uns quants nets i netes, amb predomini de bessons–, va treballar de comercial per a diferents empreses i, ja “una mica grandet”, va descobrir els llibres i la lectura, però amb força passió. “Vaig intentar estudiar filologia, fent la prova d’accés a la universitat per als més grans de 25 anys, però no vaig poder. I, quan em vaig jubilar, vaig poder matricular-me a filologia a la Universitat de Girona (UdG), però no amb l’afany de treure’m el títol, sinó simplement per estudiar, llegir i compartir l’experiència de la universitat amb gent com jo, de més de 50 anys. Hi vaig estar un parell d’anys”, explica Gil. “Sempre m’han agradat els grans autors catalans com ara Pla i Rodoreda, i especialment els poetes com ara Espriu i Margarit”, diu aquest lector incansable, que arriba a l’entrevista amb un llibre a les mans: Ocells de foc, de Santiago Rusiñol, un dels primers títols publicats per la nova editorial llagosterenca Cap de Brot.

Va arribar un moment en què Lluís Gil ja no en va tenir prou només llegint, sinó que va voler escriure. “Em vaig apuntar a l’Aula d’Escriptura de l’Ajuntament de Girona a La Mercè [actualment anomenada Aula d’Escriptura Vicenç Pagès Jordà, com a homenatge pòstum a l’escriptor, que en va ser impulsor, professor i cap d’estudis] i, quan vaig acabar els mòduls pertinents, vaig proposar als companys de promoció que poséssim en marxa un club d’escriptura, a la manera d’un club de lectura, però amb l’objectiu que tots escrivíssim sobre un tema determinat i ens trobéssim després per compartir i llegir els textos resultants. Al cap d’un temps, La Mercè ho va adoptar com una experiència reglada per als exalumnes de l’Aula.”

Però allà on Lluís Gil ha exercit més com a lector actiu i compromès amb la literatura i la cultura en general ha estat al seu propi barri, a Sant Narcís. “Fa uns vint anys, un grup de persones vam accedir a la junta de l’associació de veïns i jo em vaig fer càrrec de la vocalia de Cultura. Poc després, vam crear el Club de Lectura Sant Narcís, que des de llavors ha funcionat ininterrompudament. Paral·lelament, des de l’Ajuntament se’ns va proposar crear un punt de lectura, una petita biblioteca de barri, amb un servei de préstec que funcionava en bona part gràcies al voluntariat, fins que es va decidir suprimir-lo per la proximitat de dues grans biblioteques com ara la Carles Rahola i la Salvador Allende de Santa Eugènia. Després de la pandèmia, el punt de lectura es va reconvertir en laboratori de cultura, sense servei de préstec, però amb una programació de presentacions de llibres i altres activitats que continuem fent gràcies al suport moral i econòmic de l’associació de veïns. I fa un parell d’anys, per poder accedir a les subvencions que es lliuren a entitats, vam crear una associació cultural, l’Ateneu Santnarcisenc, juntament amb Martí Carreras, Josep Campmajó, Jordi Garcia i Mercè Garcia.”

El Club de Lectura de Sant Narcís també va crear fa dues dècades un premi de narrativa, que des de llavors es convoca anualment i es lliura el primer diumenge de juny, dins dels actes de la festa major del barri. A aquell primer guardó, que aquest any arriba a la 20a edició, s’hi van afegir posteriorment un premi de poesia i, des de fa dos anys, un premi de relat infantil adreçat als alumnes de les escoles del barri. Els Premis Literaris de Sant Narcís, coorganitzats actualment pel Club de Lectura i l’Ateneu Santnarcisenc, es lliuraran aquest any l’1 de juny al Teatre Reparada Domènech del centre cívic del barri. Aquests guardons “de barri” reben originals d’arreu dels Països Catalans i més enllà, i sumen dotacions per valor de 2.000 euros, i els textos guanyadors es recullen cada tres anys en un llibre. Com a novetat, els premis estrenen noms: el de poesia, que arriba a la 9a edició, es diu ara Enric Homet, i el de narrativa, a petició dels seus companys, ha rebut –molt merescudament– el nom de Lluís Gil. Als 81 anys, homenatges a banda, ell no s’atura: el seu nou projecte és un club de lectura en veu alta.