“Soc un perill, en una llibreria”

Susanna Ruiz i Gemma Alegrí tenen almenys tres coses en comú: van néixer un 10 de novembre (del 1967 i del 2000, respectivament), treballen de periodistes a Ràdio Barcelona i són lectores apassionades, que devoren literalment (i literàriament) llibres. Les lletres i els números no es barregen bé, com l’oli i l’aigua, però saber la quantitat de llibres de tots els gèneres que llegeixen cada any ajuda a entendre fins a quin punt els estimen: la Susanna, entre 80 i 90, i la Gemma, entre 50 i 60. Per a la Gemma, no hi ha res com el moment de pensar “aquesta tarda no faré res més que llegir”. “Amb aquesta feina nostra en què no parem –comenta–, ve molt de gust tenir aquest moment de tranquil·litat, d’apartar el mòbil, que és molt difícil, i llegir.”

La Susanna ho té molt clar: “És la meva opció d’oci número 1.” “Quan tinc una estona lliure, el primer que em ve de gust és agafar un llibre, perquè fas una desconnexió de totes les teves coses, de les teves cabòries. Entres a les cabòries d’un altre i pots acabar plorant o disgustant-te, però no són les teves. És una realitat que, encara que t’emocioni, no t’afecta directament. Quan tanques el llibre, queda allà.”

No vol dir que no es despistin: la Susanna fa unes setmanes que està més atenta a mossèn Sidney Chambers, de la sèrie Grantchester: “Estic llegint poquíssim, m’he enamorat de l’actor, del personatge i del poble”, confessa. La Gemma ho deixa tot (fins i tot la flegma que ha absorbit dels autors britànics que ha llegit) per un partit del Barça. Però també han plorat per molts llibres (la Susanna, amb Lobo negro, de Nick Jans; la Gemma ha vessat rius de llàgrimes amb Paula, d’Isabel Allende) i posen la lectura a dalt de tot de les coses que escullen fer en estones de llibertat.

Demanar pels seus llibres i autors preferits és obrir la caixa dels trons, entrar en un jardí més gran que el de Versalles. En citem només uns quants. Comparteixen l’amor per autores com Mercè Rodoreda i Maggie O’Farrell, per exemple. Gemma Alegrí cita Aquest deu ser el lloc, de l’autora britànica, i La plaça del Diamant, de la catalana. També destaca una italiana, Elena Ferrante (L’amiga genial), i un francès, Frédéric Beigbeder (Oona i Salinger). Són tots autors contemporanis. Dels clàssics, per exemple, li agraden Dràcula i Frankenstein. Susanna Ruiz també podria fer moltes llistes. Una podria ser Bogeries de Brooklyn (Paul Auster), La paret (Marlen Haushofer), El nàufrag feliç (Ramon Folch i Camarasa) i Jardí vora el mar (Mercè Rodoreda). També es declara fan dels novel·listes russos com Tolstoi, dels autors llatinoamericans i dels escriptors d’aventures clàssics del segle XIX com Arthur Conan Doyle i Jules Verne. En falten molts, de l’una i l’altra. Queda dit.

Alimentar aquesta fam voraç de lletres requereix diverses fonts: llibreries, llibres de segona mà, biblioteques, llibres digitals, préstecs de familiars i amics... Totes dues van a Laie, al carrer Pau Claris de Barcelona. La Gemma freqüenta la biblioteca del Fort Pienc i confessa: “Soc un perill en una llibreria.” Quan va a l’Escala amb els seus pares, sempre passa per La Vitel·la. La Susanna és una habitual de la biblioteca Can Fabra i la llibreria La Tribu, de Sant Andreu, i també de l’Atzavara de Gràcia, i la coneixen en algunes parades del mercat de Sant Antoni. Llegeixen principalment en paper. “Tinc dos lectors electrònics i els faig servir molt poc –diu la Susanna–. Dels 90 llibres de l’any passat, potser tres eren en digital.”

Quin és el camí per arribar a ser tan lectores? La Susanna recorda: “Em van fidelitzar Los Cinco, en castellà, perquè en aquella època tot era en castellà.” Tenia 9 o 10 anys. També destaca la col·lecció Historias Selección, de Bruguera, amb obres de Salgari, Stevenson... i dos títols de natura i animals, una de les seves passions: Historias verídicas de animales i Animales salvajes que he conocido. La va començar als 7 o 8 anys amb Tina Superbruixa i d’adolescent va ser fan de Paulo Coelho i de “literatura romàntica barata per a adolescents” d’autors com ara Blue Jeans i Federico Moccia. “Ara penso que no ho llegiria, però en aquell moment estava enganxada”, diu. Quan es va fer aquesta entrevista, la Gemma estava entusiasmada amb Salvatge, de Cheryl Strayed, i la Susanna no gaudia “gens” amb El senyor de les mosques, del premi Nobel William Golding. D’això en fa dues setmanes. Al seu ritme, ja hauran entrat en un altre univers. Ja deuen viure, ni que sigui una miqueta, unes altres vides.