Pachá: el ball dels vampirs

El vam­pi­risme con­ti­nua en plena expansió, i no només en els mons de fan­ta­sia de la tele­visió, la lite­ra­tura i el cinema. També s'està infil­trant amb natu­ra­li­tat allà on tro­baríem els autèntics mos­se­ga­colls d'avui, els pro­ta­go­nis­tes de True Blood i simi­lars de la moderna ico­no­gra­fia vampírica. A la Pachá d'Eivissa, per exem­ple, la festa estre­lla d'aquesta tem­po­rada –la que pro­ta­go­nitza cada dijous l'última gran estre­lla de marca de l'illa, David Gueta– va acom­pa­nyada d'una imatge reve­la­dora. El músic es pre­senta en el car­tell de pro­pa­ganda abraçat a la seva com­pa­nya, a punt de donar i rebre un atac d'un parell de claus que s'esca­pen de la boca. I la figura recon­sa­grada de la música house Erick Mori­llo anun­cia les seves fes­tes com a Voo­doo Nights, amb una imatge d'evo­ca­ci­ons gòtiques i fos­ques.

Ho con­firmo. Pachá està ple de vam­pirs, però no són els de l'anunci. Hi he estat un parell de cops aquest estiu,i n'he vist a cada racó de la sala: caçadors d'amor, aven­tu­rers de la lluna, espe­rits moguts pel ritme de la nit, l'hedo­nisme i la luxúria que dei­xen caure els seus desit­jos i encants a les dife­rents pis­tes de ball. Les mira­des insa­ci­a­bles, les den­ta­du­res hiper­blan­ques per efecte dels neons, el culte al cos..., gogós mas­cles de mus­cu­la­tura com­plexa i movi­ments sim­ples, feme­lles que sobre els pòdiums ofe­rei­xen els seus encants de vam­pi­ressa, la seducció hipnòtica, el punt just d'ero­tisme i sen­su­a­li­tat, i s'eri­gei­xen en apa­ri­ci­ons divi­nes del gran tem­ple de la nit... Si a Pachá es llan­ces­sin litres de sang des del sos­tre, seria el per­fecte esce­nari per al film Blade. O el punt de tro­bada idoni per ser­vir ampo­lles de True Blood.