cultura

Mirador

Les dones i el cinema de Bigas

Bigas Luna ha fet que moltes dones tinguem una relació problemàtica amb el seu cinema

En saber de la mort de Bigas Luna vaig pre­gun­tar a les dues dones amb les quals esmor­zava quina pel·lícula pre­fe­rien del cine­asta. Em van res­pon­dre que recor­den amb gust La cama­rera del Tita­nic. Jo també i, de fet, és una de les dues pel·lícules de Bigas Luna que m'agra­den. No em va sem­blar estrany que les tres dones no recordéssim amb gust ni les seves pri­me­res pel·lícules més pro­vo­ca­ti­ves con­ce­bu­des des d'una certa avant­guarda, com ara Bil­bao i Caniche, ni aque­lles altres més indus­tri­als amb les quals va voler explo­rar en el desig sexual o en els ata­vis­mes cul­tu­rals hispànics. En totes hi con­si­deràvem una fan­ta­sia mas­cu­lina pre­po­tent en què els per­so­nat­ges feme­nins, sot­me­sos a la domi­nació fàl·lica, ten­dei­xen a ser humi­li­a­des. Pot exem­pli­fi­car-se amb els jocs làctics d'Àngel Jové a Bil­bao, Fio­dor Atkine vexant Ángela Molina a Lola amb la coar­tada d'una pulsió obs­cura que aboca a l'auto­des­trucció, Javier Bar­dem aga­fant-se els Hue­vos de oro com un anunci exhi­bi­ci­o­nista d'allò que escla­vit­zarà les dones uti­lit­za­des per l'ascensió social d'aquest mas­cle, Vale­ria Marini com la Bam­bola que, entre plat i plat de pasta, se sot­met a l'obsessió pene­tra­dora i la violència d'un bèstia inter­pre­tat per Jorge Peru­gor­ria en barnús i calçotets pudents. Crec que, encara que també s'hagi ins­pi­rat en la fan­ta­sia sobre el desig pro­hi­bit d'una escrip­tora (Almu­dena Gran­des) a Las eda­des de Lulú, Bigas Luna ha fet que mol­tes dones tin­guem una relació pro­blemàtica amb el seu cinema. La cama­rera del Tita­nic, amb Oli­vier Martínez i una esplèndida Aitana Sánchez-Gijón, també és un film que pro­jecta un ima­gi­nari mas­culí, però conté una reflexió sobre la ide­a­lit­zació de la femi­ni­tat i sobre l'Amor com una fabu­lació que el dis­tan­cia dels seus films rela­tius a una sexu­a­li­tat primària (encara que embol­ca­llada amb una certa sofis­ti­cació visual) abo­cats a reduir la con­dició humana a l'ani­ma­li­tat. La cama­rera del Tita­nic explora en la ima­gi­nació eròtica i la seducció del relat par­tint de la tro­bada fugaç entre un obrer (gua­nya­dor d'un con­curs pre­miat amb un viatge per veure par­tir el Tita­nic) i una dona que, amb l'excusa de no tenir habi­tació a Sout­hamp­ton la nit prèvia a la par­tida del transatlàntic, s'intro­du­eix en el llit de l'home en una cam­bra d'hotel. La tro­bada, sense sexe i pot­ser ima­gi­nada, fa que el pro­ta­go­nista, que l'endemà des­co­brirà que la dona és cam­brera del Tita­nic, pro­ce­deixi a rela­tar-la i, per tant, a fabu­lar-la. La trama dóna vol­tes i sor­pre­ses, però con­ti­nua girant entorn la veri­tat i la men­tida, la rea­li­tat i la ficció, la nar­ració i la repre­sen­tació. Aquest és un film sor­pre­nent­ment romàntic dins de la fil­mo­gra­fia de Bigas Luna que conté una bella imatge: Oli­vier Martínez i Aitana Sánchez-Gijón res­se­guint-se mútua­ment els lla­vis mos­trats en pri­meríssim pla.

El caràcter refle­xiu sobre el poder enganyós del relat de La cama­rera del Tita­nic em du a Angoixa, l'altra pel·lícula de Bigas Luna que m'agrada, pot­ser la meva pre­fe­rida. Des­ple­gant un joc de nines rus­ses, el cine­asta fa pre­sent la dimensió hipnòtica i fas­ci­na­dora del cinema i, a la manera d'un assaig fílmic ins­pi­rat per La fines­tra indis­creta, de Hitch­cock, recorda que els espec­ta­dors cine­ma­togràfics estem atra­pats dins d'una història que pot­ser ima­gi­nem i, en tot cas, dins d'una il·lusió òptica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.