Pamflet antiavortament

No sé si es tracta d'una casu­a­li­tat o d'una cons­pi­ració, però resulta curiós que la mateixa set­mana que s'estrena la lliçó de doc­trina sobre la puresa de l'amor de Malick s'estreni també Octo­ber Baby, la pel·lícula que va ser­vir de model exem­plar a les orga­nit­za­ci­ons anti­a­vor­ta­ment dels Estats Units.

Octo­ber Baby està basada en la història real de Gianna Jes­sen, una noia que va inves­ti­gar els seus orígens fami­li­ars arran que un metge li va dir que havia tin­gut un nai­xe­ment pre­ma­tur, per culpa d'un avor­ta­ment fallit. La pro­ta­go­nista d'Octo­ber Baby és una noia de dinou anys que, després de saber aquesta notícia i des­co­brir que ha estat adop­tada, viat­jarà per diver­sos llocs dels Estats Units a la recerca de la seva mare biològica. En la recta final es tro­barà amb un capellà que l'aju­darà a con­fron­tar la situ­ació i a saber per­do­nar la mare que li va voler treure la vida quan estava emba­ras­sada.

El film és el debut dels ger­mans Andrew i Jon Erwin, dos cine­as­tes que es decla­ren mili­tants del Par­tit Repu­blicà, con­ser­va­dors i que, arran del film, van crear l'orga­nit­zació Every life is Bea­ti­ful, cen­trada en la lluita con­tra l'avor­ta­ment. L'estrena d'Octo­ber Baby als Estats Units va ser un petit èxit gràcies a l'ajuda d'orga­nit­za­ci­ons com Focus on family i Pri­est for Life, que van pro­mo­ci­o­nar-la entre nom­bro­ses orga­nit­za­ci­ons cris­ti­a­nes. Dei­xant de banda el seu caràcter de pam­flet, allò que sorprèn d'Octo­ber Baby és com reci­cla ele­ments d'una certa estètica indie per crear una pel·lícula que juga ober­ta­ment amb els sen­ti­ments més pri­ma­ris, per con­duir-ho tot cap a un final catàrtic ober­ta­ment plo­ra­ner.

És una pel·lícula matus­sera i sense con­trol del temps. Tot resulta allar­gas­sat, fals, edul­co­rat, i està ori­en­tat cap a un dis­curs uni­di­rec­ci­o­nal, sense que hi hagi cap debat pos­si­ble, ni cap con­tra­po­sició d'opi­ni­ons.