CRÍTICA
àNGEL qUINTANA
El vell i el robot
Hi ha un seguit de pel·lícules que brillen sobretot pel treball dels seus actors. Un amigo para Frank, de Jake Schreier, guanyadora del premi del públic en el passat Festival de Sitges, és una pel·lícula planera de posada en escena, amb un guió que vol tenir enginy i es troba carregat de bons sentiments, però que brilla sobretot per la interpretació de Frank Langella. L'actor interpreta el vell protagonista, que està malalt d'Alzheimer i veu com de forma progressiva se li deteriora la memòria. Mentrestant, però, intenta conservar la seva vella afició de lladregot i dur a terme algunes petites malifetes. La presència d'un robot en la seva vida li servirà per cuidar-lo, per establir una relació d'amistat entre un ésser natural i un ésser artificial, i per fer-li de guia. L'element més interessant que proposa la pel·lícula és la qüestió de la memòria. El vell veu com progressivament la malaltia el desorienta i com la seva memòria de les coses es va perdent.
El robot pot veure com es formata la seva memòria i com canvia la seva relació vital. Entremig, la pel·lícula explora una incipient història d'amor entre Frank Langella i la sempre eficient Susan Sarandon –en aquest cas no del tot aprofitada– i va alternant la història d'amistat amb la trama del vell lladregot que aspira a continuar fent les seves accions. La pel·lícula està ambientada en un futur proper, però evita caure en la construcció d'una iconografia pròpia del cinema de ciència-ficció. Els únics elements que ens porten al futur són els robots, i aquests remeten lleugerament a clàssics de la ciència-ficció com ara Planeta prohibido.
Un amigo para Frank és una pel·lícula càlida, emotiva, però també resulta excessivament planera. No hi ha una complexitat en els personatges, només hi ha unes certes dosis d'humanisme en les relacions, però sense gaires matisos. La discreció amb què el debutant Jake Schreier construeix la posada en escena l'acaba convertint en una pel·lícula planera. Això sí, Frank Langella broda el personatge i provoca que la pel·lícula sigui més recordada pel vell que mentre ho perd tot s'acosta a una figura artificial que pels seus mèrits específics.
