Cinema Critica

CRÍTICA

Àngel Quintana

La reconciliació després de l'horror

Quan s'evoca El pont del riu Kwai (1957), de David Lean, es recorda la imatge d'Alec Guin­ness tor­tu­rat sota el sol en una gàbia de metall i l'acti­tud cínica dels sol­dats japo­ne­sos con­tra els pre­so­ners britànics. El famós pont sobre el riu Kwai era un pont estratègic dins l'ope­ració de cons­truir l'ano­me­nat fer­ro­car­ril de Birmània que havia d'obrir camí des de la Xina cap a l'Índia. Resulta curiós veure que uns anys després,Un largo viaje, del cine­asta aus­tralià Jonat­han Teplitzky, torna al riu Kwai per par­lar-nos d'uns fets reals que varen tenir lloc durant la cons­trucció del fer­ro­car­ril. La història se cen­tra en l'experiència d'un engi­nyer britànic que és fet pre­so­ner dels japo­ne­sos i poste­ri­or­ment és tor­tu­rat per des­co­brir un com­plot de fuga de diver­sos sol­dats angle­sos. A diferència del clàssic de David Lean, on el tema prin­ci­pal era l'honor d'un ofi­cial i la lluita per man­te­nir els seus pri­vi­le­gis, en aquesta nova pel·lícula situ­ada davant del riu Kwai el tema cen­tral és la memòria. La guerra no és recons­truïda de forma directa, sinó que és vista des del punt de vista de la memòria i plan­te­jada com un fet traumàtic.

La pel·lícula està expli­cada a par­tir d'un procés de recon­ci­li­ació entre el pas­sat i el pre­sent. La història arrenca quan l'engi­nyer Eric Lomax –Colin Firth– coneix la seva futura esposa –Nicole Kid­man– en un viatge en tren. Un cop casats, la noia des­co­brirà que el seu home és pre­so­ner d'un trauma que no el deixa dor­mir i que el tor­tura inte­ri­or­ment. La pel·lícula recons­tru­eix el moment en què els japo­ne­sos varen tor­tu­rar els sol­dats britànics, men­tre aquests rebien notícies que els ale­manys havien per­dut Sta­lin­grad i que els ali­ats podien recon­duir el destí de la guerra. Plan­teja la qüestió de com es pot arri­bar a viure amb un trauma del pas­sat i la forma com el dolor d'allò inex­pli­ca­ble pot fer-se partícip als altres. De tota manera, en la seva part final, El pont del riu Kwai, de David Lean, dóna pas a Feliz Navi­dad, Mr. Law­rence (1983), de Nagisa Oshima, on el duel entre japo­ne­sos i britànics es tan­cava a par­tir de la com­prensió i d'una via cap a la recon­ci­li­ació. Teplitzky ens mos­tra com l'home tor­tu­rat troba el seu tor­tu­ra­dor. El camí cap a la ven­jança sem­bla obert, però també la porta cap a una certa recon­ci­li­ació basada en el perdó. És pos­si­ble per­do­nar a qui t'ha esgar­rat la vida? La pel·lícula no queda curta en els plan­te­ja­ments, però ho resol pels camins més fàcils.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Un largo viaje

«Un largo viaje»

Gènere: Drama
Direcció: Jonathan Teplitzky.
Intèrprets: Colin Firth, Nicole Kidman, Jeremy Irvine.
Valoració crítica: [ep] [ep] [ep] [eb]
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia