Fronteres difuminades

El cinema inde­pen­dent nord-ame­ricà és un ter­ri­tori més atent als can­vis soci­als i més pro­pici per explo­rar nous camins per expli­car-los. El Fes­ti­val de Sit­ges, que rei­vin­dica la capa­ci­tat inno­va­dora del gènere fantàstic, ha selec­ci­o­nat per a la pròxima edició ni més ni menys que 15 pel·lícules de Sun­dance, el san­tu­ari del cinema indy.

Un plan pefecto data del 2011 i no va anar ni a Sit­ges ni a Sun­dance, però és un bon exem­ple de com s'aborda un altre gènere, la comèdia romàntica, des dels paràmetres del cinema indy: es pri­o­rit­zen el guió i els per­so­nat­ges, els diàlegs són engi­nyo­sos, els models soci­als que plan­teja són més alter­na­tius que al cinema de gran pres­su­post i no hi ha grans estre­lles. Podríem dir el mateix de 500 días jun­tos o Bus­cando un beso de medi­a­noche, però for­mal­ment són més ago­sa­ra­des que la pel·lícula de Jen­ni­fer West­feldt.

Guio­nista i actriu de Besando a Jes­sica Stein, habi­tual de les sèries tele­vi­si­ves (ha apa­re­gut a 24 i Ana­tomía de Grey), Jen­ni­fer West­feldt capi­ta­litza els crèdits d'Un plan per­fecto assu­mint les fun­ci­ons de direc­tora, guio­nista i actriu prin­ci­pal. Hi inter­preta una dona de classe mit­jana que vol ser mare i plan­teja a un vell amic tenir un fill i com­par­tir-ne la custòdia sense estar ena­mo­rats ni viure junts. “No crec que sigui necessària­ment una mala idea –va expli­car la cine­asta a la premsa –. En rea­li­tat, he cone­gut un munt de models fami­li­ars alter­na­tius, i n'hi ha que fun­ci­o­nen molt bé. Hi ha mane­res pit­jors de por­tar un nen al món que fer-ho amb algú que has cone­gut durant 20 anys.”

Jen­ni­fer West­feldt no és mare, i capta amb humor i luci­desa els efec­tes devas­ta­dors (o no) que pot tenir la pater­ni­tat en les pare­lles i els amics. “Jo volia que la història fos real­ment sobre la dinàmica d'un grup d'amics i com el fet de ser mare o pare, i a més d'una manera tan alter­na­tiva, can­via les amis­tats i les rela­ci­ons amo­ro­ses.” Adam Scott és l'altre pro­ta­go­nista, l'amic i pare de la cri­a­tura, i dos actors cone­guts (Megan Fox i Edward Burns) els acom­pa­nyen en el repar­ti­ment i pro­vo­quen la pre­vi­si­ble gelo­sia que afec­tarà la pare­lla d'amics-pares. Perquè la pel·lícula tracta també del que era el tema d'un clàssic de la comèdia romàntica, Quan en Harry va tro­bar la Sally: la fron­tera difu­mi­nada que separa amis­tat i amor entre un home i una dona.