La ve baixa

A banda de fer arri­bar al món el nos­tre clam de voler votar el 9-N, la V ha ser­vit perquè alguns cata­la­no­par­lants hagin après una vegada per totes que d'aquesta lle­tra n'hem de dir ve baixa i no uve. En català, tenim la be (o també cone­guda col·loquial­ment per be alta) i la ve baixa. També hi ha la ve doble, però és una lle­tra que només fan ser­vir man­lleus, com ara clown, kiwi, kuwaitià i water­polo.

Tot i que anti­ga­ment en català sí que es feia la dis­tinció entre el so de la lle­tra b i v, actu­al­ment es pro­nun­cien amb el mateix fonema [b] totes dues lle­tres, tret d'alguns par­lars valen­ci­ans i ori­en­tals. Aquesta dis­tinció sí que la podem tro­bar, però, en altres llengües com el francès, l'italià i l'anglès.

El fet que no es dife­ren­cien a l'hora de pro­nun­ciar-les a vega­des genera dub­tes a l'hora d'escriure-les. Per saber-ho podem recórrer a l'eti­mo­lo­gia, però això no sem­pre és fàcil. També ens podem ser­vir de les nor­mes gra­ma­ti­cals que regu­len l'ús de la b i la v. Escriu­rem b davant de l i r (poble, pro­blema, brasa, arbre); quan dins de la mateixa família de parau­les s'alterna amb una p (sap/saber; rep/rebre), i dar­rere de m (ambulància, embo­lic).

Per con­tra, farem ser­vir v dar­rere de n (enviar, con­ver­tir); en la ter­mi­nació de l'imper­fet d'indi­ca­tiu dels verbs aca­bats en –ar (can­tava, badava), i quan dins la mateixa família de mots s'alterna amb una u (viu/vivia; neu/nevada).

Com hem vist, com­pa­rar la paraula amb altres de la mateixa família ens pot ser de gran uti­li­tat, però cal anar amb compte, perquè també hi ha els pseu­do­de­ri­vats, és a dir, els deri­vats que pro­ce­dei­xen direc­ta­ment del llatí, i no d'un mot català, perquè són mots que pro­ve­nen del llen­guatge tècnic, científic o culte. Així escri­vim calb, però calvície; llavi, labial; núvol, nebulós; cer­vell, cere­bel; ber­ruga, ver­rucós; devia, dèbit; escri­vent, escriba; movi­ment, mòbil, o avor­tar, abor­tiu.

Final­ment, també cal parar esment en aquells mots que en cas­tellà s'escri­uen d'una manera dife­rent de la nos­tra. Seria el cas de jave­lina, avor­rir, gra­var, govern, advo­cat, amb ve baixa, i de baró, bol­car, reben­tar, biga i basc, amb be, entre molts altres.