Brosnan vol tornar a ser James Bond

Entre el 1995 i el 2002, Pierce Bros­nan va ser James Bond en qua­tre oca­si­ons. No va ser un gran James Bond, però va acon­se­guir que després de la cai­guda del mur de Berlín i en plena Guerra Freda, l'agent 007 pogués sobre­viure. A La cons­pi­ración de novi­em­bre de Roger Donal­son, Bros­nan no és James Bond però inter­preta el paper de l'espia Peter Deve­re­aux, que es troba ficat enmig d'un con­flicte inter­na­ci­o­nal entre Rússia i Ucraïna. Mal­grat la vigència del con­flicte, qual­se­vol sem­blança amb la rea­li­tat s'esgota imme­di­a­ta­ment ja que el que interessa és dur a terme un doble joc. Deve­re­aux és un agent de la CIA que intenta cal­mar un con­flicte que pot aca­bar esquit­xant un seguit de per­so­nes que tenen impor­tants càrrecs, tant al govern dels Estats Units com al de Rússia.

Per una banda, La cons­pi­ración de novi­em­bre vol fer que el vell James Bond torni a mos­trar que està en plena forma física i que pot con­ti­nuar jugant als espies. Fins i tot, té un simu­la­cre de noia Bond encar­nada per l'actriu Olga Kury­lenko. Per altra banda, Donald­son vol jugar amb un cert punt cre­pus­cu­lar, a par­tir de l'etern tema de les rela­ci­ons que els vells espies han de man­te­nir amb els seus joves suc­ces­sors. En aquesta ocasió s'esta­bleix una curi­osa relació entre Deve­re­aux i el jove David –Luke Bra­cey– que acaba trans­for­mant-se en una història de ven­jança del fill con­tra el pare. La pel·lícula té esce­nes d'acció que volen ser espec­ta­cu­lars i sem­bla bus­car un públic afec­ci­o­nat al gran cinema d'espies. Tot ple­gat, però, no acaba de fun­ci­o­nar. La trama no avança de forma clara. Les ten­si­ons entre els per­so­nat­ges no aca­ben de ser ver­sem­blants i el pobre Pierce Bros­nan no és el James Bond que era tretze anys enrere.