Alícia al país de Franco

L'equip Ley i Galindo mostra el silenci forçat de les dones en el franquisme

Frag­ments de Dones, d'Isa­bel-Clara Simó, de Car­tes imper­ti­nents de dona a dona, de Maria Aurèlia Camp­many, o d'El temps de les cire­res, de Mont­ser­rat Roig, són els punts de par­tida d'aquest caba­ret lite­rari que inclou cançons popu­lars. Es vol fer un retrat de la rea­li­tat d'aquell moment. L'obra es mou en el mateix paràmetre dels espec­ta­cles del Pro­jecte Gali­lei: Home­natge a Cata­lu­nya, La mater­ni­tat d'Elna i La ruta blava, unes peces que pre­nen el pols de la gent del car­rer durant els anys con­vul­sos de la Guerra Civil espa­nyola i de les seves dramàtiques con­seqüències. Alícia ja no viu aquí es pre­senta a La Pla­neta avui (22 h) i farà tem­po­rada al Tan­ta­ran­tana de Bar­ce­lona. En escena, set actrius inter­pre­ten molts per­so­nat­ges. Des de la mare que explica a la filla la mens­tru­ació, a la dona de missa o a l'assas­sina. Es tracta d'un espec­ta­cle sen­zill i molt eficaç, segons Ley, que no pretén trac­tar des de tots els ves­sants la dona durant el fran­quisme. Tot i així, en opinió del dra­ma­turg ja ha acon­se­guit un èxit en cap­tar l'interès de les matei­xes actrius, quan s'interes­sen per les històries de l'àvia que menys­te­nien. El punt de par­tida del mun­tatge és tra­gicòmic, per evi­tar la pos­si­ble nostàlgia de què sovint beu aquest tipus d'espec­ta­cle, dei­xant com a ama­ble la cen­sura fran­quista. L'espec­ta­cle arrenca en el moment que el direc­tor i el dra­ma­turg dis­po­sen de set alum­nes de l'escola Eòlia, amb les quals van tre­ba­llar i de les quals conei­xien les apti­tuds artísti­ques. Només els ner­vis –diu Pablo Ley– poden torçar un tre­ball que emo­ci­ona ten­dra­ment.

Superar «La ruta blava»

La ruta blava, estre­nada al Grec d'aquest estiu, va ser un fracàs de públic i de crítica. Ley reco­neix l'error: «És abis­mal la diferència del que teníem el cap amb el que final­ment va sor­tir a escena.» Ben dife­rent és «el que ha can­viat res­pecte a la idea ori­gi­nal; ha estat per millo­rar-ho». El Pro­jecte Gali­lei pre­para La bella dor­ment del bosc, que es farà al Mer­cat de les Flors aquesta tem­po­rada. Ley ja aven­tura que després s'obrirà un parèntesi: «Estem can­sats, volem parar, des­can­sar i pen­sar.»

Superar «La ruta blava»

La ruta blava, estrenada al Festival Grec d'aquest estiu, va resultar ser un fracàs de públic i de crítica. Ley reconeix l'error: «És abismal la diferència del que teníem el cap al que finalment va sortir a escena». Ben diferent és, en aquest cas, «el que ha canviat respecte la idea original, ha estat per a millorar-ho». El Projecte Galilei prepara La bella dorment del bosc que es farà al Mercat de les Flors, aquesta temporada. Ley ja aventura que, a partir de llavors s'obrirà un parèntesi, «estem cansats, volem parar, descansar i pensar».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.