Economia

JAUME GAY

PRESIDENT DE LA UNIÓ DE MADUIXAIRES DE CALELLA, UMAC

“Cada cop costa més viure de la maduixa”

La temporada ha estat bona tot i avançar-se i coincidir amb les vacances de Setmana Santa, quan cauen les vendes

Els pagesos s'espavilen a fer-ne tot l'any combinant altres varietats

L'aparició d'un mosquit que ataca la fruita vermella n'alerta els productors

TA tocar del magat­zem de la Unió de Madui­xai­res de Cale­lla, la UMAC, es veuen les madui­xe­res que cul­tiva Jaume Gay, un dels pocs page­sos que es dedica exclu­si­va­ment a fer madui­xes.

Una bona tem­po­rada que s'ha avançat. Satis­fets?
Sí, els mesos més forts de maduixa se'ns ha avançat uns quinze dies. Ens va aga­far la Set­mana Santa pel mig, amb dies de festa, que sem­pre ens fa min­var els preus. Tot i així, estem satis­fets de la quan­ti­tat i la pro­ducció i sort en tenim del mer­cat local per defen­sar-nos de la com­petència.
Quan pugen les madui­xes de Huelva s'inunda el mer­cat. Com se sobre­viu?
Alguns sec­tors comen­cen a mig gener a enviar madui­xes perquè des del Mar­roc també comen­cen a pujar. Men­tre ells expor­ten aquests mesos, cap pro­blema, però quan a França ja en comen­cen a tenir i no els les accep­ten és ales­ho­res quan tot es col·lapse i es queda aquí.
La solució és el mer­cat local. Les fires hi aju­den?
Com que som pocs, els que aguan­tem ho podem dis­tri­buir bé a mer­cats i peti­tes frui­te­ries i també aca­bem sent un pro­ducte de fira, per què no. No podem anar a grans dis­tribuïdors.
De quina pro­ducció estem par­lant?
Entre els madui­xai­res que som a la UMAC, entre 40 i 50 tones a l'any. La major part, però, es con­cen­tra els tres mesos d'abril, maig i juny, quan hi ha el punt fort a la zona que es repar­teix entre Sant Iscle, Sant Cebrià, Sant Pol, Cale­lla i Pineda. Res, però, amb el que havia estat fa vint anys, quan només aquí es movien 2 mili­ons de qui­los de madui­xes.
La dava­llada s'atri­bu­eix única­ment a la com­petència?
Al camp hi falta gent jove i que els con­su­mi­dors es cre­guin que el millor està a tocar de casa. Aquí es mira molt que el men­jar surti barat. Els fran­ce­sos ho tenen clar, això, pri­mer com­pren el que fan ells. La des­a­pa­rició de la vari­e­tat que ens dis­tin­gia, la Pájaro també s'ha notat, però es limi­tava a tres mesos. Es va anar dege­ne­rant i es va apos­tar per allar­gar-ne la pro­ducció amb d'altres vari­e­tats.
I això explica que ara hi hagi madui­xes del Maresme tot l'any?
Sí, ara tenim l'Albion, la Mon­te­rey i la Sabrina, que ens van pro­duint i ens per­me­ten collir madui­xes a final d'any, quan al mer­cat no n'hi ha, tot i que la maduixa és un pro­ducte d'arreu del món i se n'exporta de tota arreu.
I tot i ser del Maresme, n'hi ha de més i menys gus­to­ses.
Com tota planta, té els seus pro­ces­sos. Pots tro­bar set­ma­nes que siguin més dol­ces o menys, però com tota la fruita, està pen­sada perquè al com­pra­dor li pugui aguan­tar uns dies. Amb la Pájaro ens pas­sava que s'havia de men­jar ràpida­ment perquè no aguan­tava i ho per­dies tot. Aques­tes vari­e­tats més resis­tents també poden ser menys gus­to­ses.
I resis­tei­xen millor les pla­gues? O la lluita con­ti­nua?
Són més resis­tents. Abans, amb els can­vis de temps de la pri­ma­vera patíem pel míldiu i la famosa taca negra. Ara però, ens ha arri­bat un mos­quit del Japó que ataca els fruits ver­mells i pes­siga la maduixa, que, pri­mer, no es veu, però explota. Per ara no hi ha un depre­da­dor ni manera de com­ba­tre'l, tot i que s'hi està tre­ba­llant perquè és un pro­blema que pre­o­cupa a tot Europa.
Cada cop sou menys vivint de la maduixa. El futur?
Cada cop costa més. Ara mateix vivint exclu­si­va­ment de la maduixa som cinc a tota la zona. Ara n'hi ha que han aca­bat posant pèsols en els matei­xos ter­renys i hiver­na­cles i s'estan movent més qui­los i tot. El futur? com­pli­cat, però ani­rem fent amb el mer­cat local i com a reducte de fira.
I la tra­dició madui­xaire d'on ve?
Fa 40 anys es va crear la UMAC però ja hi havia madui­xai­res a Cale­lla. Van ser els pri­mers de pro­duir madui­xes i, després, es va anar ense­nyant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia