Economia

El pols de l'economia

Són més importants les mesures polítiques que les econòmiques

Pre­nem el pols a l'Eco­no­mia, aquesta senyora indis­pen­sa­ble que ens acom­pa­nya tota la vida i que ens con­di­ci­ona. No cal ser un geni per ado­nar-nos que és un pols ines­ta­ble, erràtic, que pot aca­bar donant-nos un dis­gust seriós o pot ser un pro­blema pas­sat­ger. Les cau­ses són dife­rents, però tro­bem el mateix caràcter a Cata­lu­nya, a Espa­nya, a Europa, als països emer­gents i fins i tot als Estats Units, si guanyés Mis­ter Trump. Si obres aquest diari, o qual­se­vol altre, pots aca­bar plo­rant. No pas perquè l'espai de les esque­les superi el de les notícies, sinó per l'abundància i diver­si­tat de desgràcies que s'hi acu­mu­len. Hem estat pit­jor altres vega­des –i no cal mirar gaire lluny–, però difícil­ment tro­baríem tan­tes cau­ses d'ines­ta­bi­li­tat com ara. Enu­me­rem-ne algu­nes: a Cata­lu­nya com­par­tim els pro­ble­mes de la Sra. Eco­no­mia que tenen els altres amb una situ­ació política il·lusi­o­nant però ines­ta­ble.

A Espa­nya hi ha un buit de poder polític, com­par­tit amb alguns cer­vells buits, que resulta pre­o­cu­pant. L'Europa dels 28 estats no està pas­sant el seu millor moment. El Ter­cer Món emer­gent ja no emer­geix tant i es pre­pa­ren uns Jocs Olímpics a Rio de Janeiro que poden por­tar cua, entre el virus Zika i l'impe­ach­ment de la Sra. Dilma Rous­sef.

Els fenòmens estric­ta­ment econòmics també són erràtics. És molt bo tenir uns tipus d'interès tan bai­xos, però no em nega­ran que és un fet que pot por­tar-ne una d'ama­gada. El diner té valor i, quan en deixa de tenir amb interes­sos de prop del 0%, no podem creure que sigui mannà cai­gut del cel que ens ali­men­tarà gratuïtament. La bai­xada del preu del petroli va molt bé per als impor­ta­dors espa­nyols, no tant per als con­su­mi­dors pro­pi­e­ta­ris de cot­xes i pèssi­ma­ment per a alguns països pro­duc­tors. A Veneçuela podrien tenir un 700% d'inflació aquest any, de manera que una barra de pa tindrà un preu a pri­mera hora del matí i un altre després de dinar.

Aquests com­por­ta­ments ines­ta­bles i erràtics dei­xa­ran de ser-ho un dia o altre. I no han de ser, per prin­cipi, nega­tius. Hi ha un sec­tor de l'eco­no­mia que sem­bla esta­ble i asse­gu­rat a curt ter­mini, que és el turisme, tan impor­tant per a Cata­lu­nya. Un altre aspecte que, en aquest cas, bene­fi­cia Cata­lu­nya és la quasi ine­xistència de grans empre­ses. Aques­tes són les que rebran més les con­seqüències d'aquest pols desi­gual, perquè són a tot arreu i no es des­lliu­ra­ran dels pro­ble­mes que tin­gui Rússia, la Xina o el Bra­sil. En canvi, les empre­ses cata­la­nes poden triar el seu mer­cat, ja que no estan casa­des amb ningú. En els dar­rers anys hem vist com ha cres­cut l'expor­tació de pro­duc­tes manu­fac­tu­rats o de ser­veis d'empre­ses cata­la­nes, peti­tes o mit­ja­nes, a base de sal­tar d'un con­ti­nent a l'altre, d'un estat a un altre.

Con­clusió per­so­nal. En cir­cumstàncies com aquesta, són més impor­tants les mesu­res polítiques que les econòmiques. Sor­ti­rem abans de la crisi amb bons polítics que amb nous decrets llei. La gent només espera poder con­fiar i creure en uns polítics que tre­ba­llin, que siguin hones­tos i que tin­guin mà esquerra. Sobre­tot, mà esquerra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia