Economia
Euskadi tem per la seu del BBVA
El govern basc confia a retenir el BBVA a Bilbao però amb la marxa de Goirigolzarri aflora la por que el domicili fiscal es traslladi a Madrid. La Diputació de Biscaia es desinflaria sense el BBVA i Iberdrola
El tsunami d'indignació perquè José Ignacio Goirigolzarri abandonarà el BBVA amb una pensió vitalícia de 3 milions anuals ha estat general, però l'únic indret on la indignació no es deu només a l'astronòmica xifra és Euskadi. Mentre el Banc d'Espanya indulta el banquer perquè la indemnització és "transparent" i la vicepresidenta De la Vega clama contra les "xifres escandaloses", la societat civil basca amaneix la crítica amb les llàgrimes de qui veu com s'esfuma l'última gran esperança que un cognom amb la sonoritat del llinatge de Neguri recuperi el timó del banc creat el 1857 com a Banco de Bilbao. Una amargor banyada pel recel que Francisco González, jubilat l'últim delfí basc, traslladi la seu a Madrid.
Davant l'adéu de Goirigolzarri, l'alcalde de Bilbao, Iñaki Azkuna, ha lamentat que "el BBVA fa molt de temps que va perdre la B de Bilbao". És la nostàlgia d'una ciutat cosida històricament al banc. Fins al punt que, com relata Gregorio Morán a Los españoles que dejaron de serlo (Planeta), durant l'etapa d'Hurtado de Saracho com a alcalde de Bilbao (1959-63), "no se sabia gaire bé si les reunions de l'Ajuntament es feien a l'alcaldia o a la seu dels consells del banc, perquè el número dos del consistori ho era també al banc, Emilio Ybarra Churruca, i el tinent d'alcalde Ceferino Urigüen també feia doblet a l'entitat financera".
Consultada sobre el temor que la prejubilació de Goirigolzarri aplani la fuga del BBVA a Madrid, la portaveu del govern basc, Idoia Mendia, opina que "el compromís del BBVA amb el País Basc està consolidat". Dins les files del PSE, però, el seu portaveu econòmic, Mikel Torres, no amaga que Euskadi "ha perdut el seu únic interlocutor a l'entitat".
El relleu de Goiri com a conseller delegat, Ángel Cano, és santanderí i la seva mà dreta serà el bilbaí Juan Asúa Madariaga. Però un cognom bilbaí al segon nivell no priva el portaveu del PNB al Congrés, Josu Erkoreka, de dir que "el procés de fugida del banc cap a Madrid era alarmant fa temps i Gorigolzarri era quasi l'últim nexe d'unió".
Avantatges de la hisenda foral
Al PP basc, Antón Damborenea culpa Francisco González que "el basquisme del banc estigui cada cop més diluït" i que "corri el perill de perdre les seves arrels si no es cuiden". El secretari general de la patronal Confebask, José Guillermo Zubia, denuncia "un pas més en l'allunyament" del banc del "punt d'origen, el País Basc", i es declara "preocupat".
El trasllat del domicili fiscal de Bilbao a Madrid seria nefast per a la Diputació de Biscaia, una de les tres hisendes forals (juntament amb la d'Àlaba i Guipúscoa) que fixen i recapten impostos. Tot i oferir l'al·licient que l'impost de societats té un tipus del 28% a Biscaia, inferior al 30% de l'Estat, fonts de la diputació foral admeten que la recaptació es desinflaria si les dues joies de la corona que retenen la seu a Bilbao, BBVA i Iberdrola, emigren a la capital espanyola.
Només cal recordar que el banc va tancar el 2008 amb 5.020 milions de benefici i l'elèctrica amb 2.860 milions, així que aplicar el 28% de l'impost de societats que grava els guanys de la gran empresa ja esbossa la magnitud del temor.
Mentre que el president d'Iberdrola, Ignacio Galán, va cultivar la complicitat amb el PNB de Josu Jon Imaz -l'exlíder penebista va ser clau per desactivar els recels dels nacionalistes escocesos per l'opa sobre Scottish Power-, Francisco González no ha tingut necessitat de trucar a Sabin Etxea. I menys el 2001, quan elimina la copresidència amb Emilio Ybarra i esdevé president únic escalant des del banc públic Argentaria de la mà d'Aznar. Obsessionat amb la internacionalització del banc, Francisco González ha presentat la compra del nord-americà Compass per 7.300 milions com "el salt de la Champions a la NBA". Una dèria global que, tot i la concessió de celebrar la junta d'accionistes a Bilbao -on sent els retrets per la poca presència de l'euskera-, alimenta la sospita que Goiri era l'última trava al trasllat després que l'escàndol dels comptes al paradís fiscal de Jersey escombrés els cognoms Ybarra, Uriarte i Ampuero.
Davant l'adéu de Goirigolzarri, l'alcalde de Bilbao, Iñaki Azkuna, ha lamentat que "el BBVA fa molt de temps que va perdre la B de Bilbao". És la nostàlgia d'una ciutat cosida històricament al banc. Fins al punt que, com relata Gregorio Morán a Los españoles que dejaron de serlo (Planeta), durant l'etapa d'Hurtado de Saracho com a alcalde de Bilbao (1959-63), "no se sabia gaire bé si les reunions de l'Ajuntament es feien a l'alcaldia o a la seu dels consells del banc, perquè el número dos del consistori ho era també al banc, Emilio Ybarra Churruca, i el tinent d'alcalde Ceferino Urigüen també feia doblet a l'entitat financera".
Consultada sobre el temor que la prejubilació de Goirigolzarri aplani la fuga del BBVA a Madrid, la portaveu del govern basc, Idoia Mendia, opina que "el compromís del BBVA amb el País Basc està consolidat". Dins les files del PSE, però, el seu portaveu econòmic, Mikel Torres, no amaga que Euskadi "ha perdut el seu únic interlocutor a l'entitat".
El relleu de Goiri com a conseller delegat, Ángel Cano, és santanderí i la seva mà dreta serà el bilbaí Juan Asúa Madariaga. Però un cognom bilbaí al segon nivell no priva el portaveu del PNB al Congrés, Josu Erkoreka, de dir que "el procés de fugida del banc cap a Madrid era alarmant fa temps i Gorigolzarri era quasi l'últim nexe d'unió".
Avantatges de la hisenda foral
Al PP basc, Antón Damborenea culpa Francisco González que "el basquisme del banc estigui cada cop més diluït" i que "corri el perill de perdre les seves arrels si no es cuiden". El secretari general de la patronal Confebask, José Guillermo Zubia, denuncia "un pas més en l'allunyament" del banc del "punt d'origen, el País Basc", i es declara "preocupat".
El trasllat del domicili fiscal de Bilbao a Madrid seria nefast per a la Diputació de Biscaia, una de les tres hisendes forals (juntament amb la d'Àlaba i Guipúscoa) que fixen i recapten impostos. Tot i oferir l'al·licient que l'impost de societats té un tipus del 28% a Biscaia, inferior al 30% de l'Estat, fonts de la diputació foral admeten que la recaptació es desinflaria si les dues joies de la corona que retenen la seu a Bilbao, BBVA i Iberdrola, emigren a la capital espanyola.
Només cal recordar que el banc va tancar el 2008 amb 5.020 milions de benefici i l'elèctrica amb 2.860 milions, així que aplicar el 28% de l'impost de societats que grava els guanys de la gran empresa ja esbossa la magnitud del temor.
Mentre que el president d'Iberdrola, Ignacio Galán, va cultivar la complicitat amb el PNB de Josu Jon Imaz -l'exlíder penebista va ser clau per desactivar els recels dels nacionalistes escocesos per l'opa sobre Scottish Power-, Francisco González no ha tingut necessitat de trucar a Sabin Etxea. I menys el 2001, quan elimina la copresidència amb Emilio Ybarra i esdevé president únic escalant des del banc públic Argentaria de la mà d'Aznar. Obsessionat amb la internacionalització del banc, Francisco González ha presentat la compra del nord-americà Compass per 7.300 milions com "el salt de la Champions a la NBA". Una dèria global que, tot i la concessió de celebrar la junta d'accionistes a Bilbao -on sent els retrets per la poca presència de l'euskera-, alimenta la sospita que Goiri era l'última trava al trasllat després que l'escàndol dels comptes al paradís fiscal de Jersey escombrés els cognoms Ybarra, Uriarte i Ampuero.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.