Opinió

editorial

Aprendre en comú a ser empresaris

L'ús com­par­tit d'un espai de pro­fes­si­o­nals inde­pen­dents que en el tre­ball en comu­ni­tat tro­ben unes opor­tu­ni­tats que no acon­se­guei­xen estant tots tan­cats a casa (coworking) ja es comença a prac­ti­car a Cata­lu­nya i hi ha ele­ments per pen­sar que crei­xerà ràpida­ment. No pas perquè els empre­ne­dors s'afe­gei­xin entusiàsti­ca­ment a una filo­so­fia nova de vida empre­sa­rial teo­rit­zada des dels Estats Units, sinó que ho fan empe­sos per les cir­cumstàncies. La teo­rit­zació d'aquest con­cepte nou és que la com­ple­xi­tat d'algu­nes acti­vi­tats i la velo­ci­tat amb què les neces­si­tats dels cli­ents can­vien fan que sigui impos­si­ble que un pro­fes­si­o­nal s'ho pugui fer tot ell mateix i s'ha de tre­ba­llar en equip, però això ja pas­sava amb molts des­pat­xos inter­dis­ci­pli­na­ris. El fac­tor que impulsa a tre­ba­llar d'aquesta manera és la neces­si­tat, però no la d'adap­tar-se a can­vis tec­nològics o de demanda sinó la d'espa­vi­lar-se com a empre­sari, i no per vocació sinó perquè l'empresa on ja havies de tre­ba­llar coor­di­nat amb pro­fes­si­o­nals d'altres dis­ci­pli­nes t'ha aco­mi­a­dat. No és estrany que el col·lec­tiu dels arqui­tec­tes sigui dels que és més par­ti­dari d'aquest model a Cata­lu­nya.

El coworking és molt més que com­par­tir una ofi­cina per tenir unes des­pe­ses més bai­xes, però aquest estalvi és la moti­vació prin­ci­pal dels que són par­ti­da­ris de tenir una taula en un espai comú quan es veuen obli­gats a enge­gar un negoci. Molts en fan sense saber què és, i si la relació amb els veïns de taula va bé poden arri­bar a des­co­brir els avan­tat­ges de com­par­tir conei­xe­ments i fer nego­cis entre ells. Els cen­tres que estan sor­gint a Cata­lu­nya tenen prou feina, ara per ara, a aju­dar els empre­sa­ris nous per força a intro­duir-se en un món nou.

El camp necessita seccions de crèdit

La fallida de la secció de crèdit de la cooperativa de l'Aldea, a les Terres de l'Ebre, ha bloquejat cap a 6 milions d'euros, amb una repercussió directa a 3.000 afectats, la major part de la població catalana que viu bàsicament dels productes del camp. Després de l'ensurt va venir la calma quan el Departament d'Economia i Coneixement va tranquil·litzar el consell de la cooperativa. Així doncs, sembla que el cava i els torrons podran formar part dels àpats dels habitats de l'Aldea. Segurament ha estat un ensurt per culpa d'invertir en alguns projectes sense preveure el temps del retorn d'aquesta injecció. És de suposar que la gestió podia haver estat més fina, però el risc sempre hi és.

Cal dir, però, que una mosca no fa estiu. Les més de 100 cooperatives amb secció de crèdit que hi ha a Catalunya, que aglutinen dipòsits d'un import superior al 678 milions d'euros, són més necessàries que mai per als productors del món agrari i ramader. Les seccions de crèdit destinen un terç d'aquests dipòsits a inversió creditícia per finançar projectes de la cooperativa o dels seus socis, els dos terços restants es destinen a actius financers (deute públic i imposicions bancàries). En un moment que les entitats financeres han posat el fre en la concessió de crèdits, cal potenciar més que mai les seccions de crèdit de les cooperatives. Segons fonts de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, els bancs i caixes han reduït el crèdit en el sector un 11,2% l'últim any. A més a més, un 60% d'aquestes seccions estan localitzades en poblacions de menys de 2.000 habitants, on hi ha poques oficines bancàries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.