Deu anys sembrant iniciatives sostenibles

Josep Maria Vallès va començar cul­ti­vant ver­du­res al ter­rat de casa seva i, quan va des­co­brir l'interès de fami­li­ars i amics per fer el mateix, va deci­dir trans­for­mar la seva afició en negoci. D'aquesta manera es va con­ver­tir en el pio­ner dels horts urbans a Cata­lu­nya i va fun­dar la seva pròpia empresa, Tar­puna, amb uns amics. Deu anys després, les seves tau­les de cul­tiu ple­nes d'enci­ams, toma­que­res i pas­ta­na­gues omplen de verd i apro­pen els veri­ta­bles sabors de l'hort a alguns dels indrets amb més acu­mu­lació de ciment de Cata­lu­nya.

Aquest engi­nyer agrònom nas­cut a Bada­lona va ado­nar-se que només amb jar­di­ne­res no n'hi havia prou perquè, tal com explica, “la gent de ciu­tat no en tenia ni idea de com fer un hort i calia expli­car-ho”. Va començar a fer cur­sos i tallers i va escriure un lli­bre, L'hort urbà: Manual de cul­tiu ecològic als bal­cons i ter­rats, que, a més de les ver­si­ons cata­lana i cas­te­llana, s'ha traduït al francès i a l'italià. Així, asse­gura, es va man­te­nir fidel a la filo­so­fia del negoci “de gene­rar conei­xe­ment per després com­par­tir-lo”. Fidel també a l'essència de Tar­puna, que vol dir “sem­brar” en llen­gua quítxua, la com­pa­nyia ha anat evo­lu­ci­o­nant tant en la seva estruc­tura com en els pro­jec­tes. El seu cre­a­dor explica que en una dècada han sor­tit altres empre­ses que comer­ci­a­lit­zen tau­les de cul­tiu i les neces­si­tats han can­viat. Per això, Tar­puna s'ha con­ver­tit en una coo­pe­ra­tiva que incor­pora altres pro­jec­tes que tenen en comú la seva fina­li­tat social. Volen ser, en parau­les del seu fun­da­dor, “sem­bra­dors d'ini­ci­a­ti­ves”. Vallès en des­taca els pro­jec­tes d'agri­cul­tura social. Ara mateix tre­ba­llen dues fin­ques d'una hectàrea i mitja als muni­ci­pis de Fortià i Lli­nars del Vallès. L'objec­tiu és apro­par l'agri­cul­tura ecològica a dife­rents col·lec­tius en col·labo­ració amb enti­tats del ter­ri­tori. En aquests pro­jec­tes tre­ba­llen amb dis­ca­pa­ci­tats i amb per­so­nes atu­ra­des. Així bus­quen sumar el crei­xent interès dels con­su­mi­dors pels pro­duc­tes ecològics i de pro­xi­mi­tat i l'abundància d'espais de cul­tiu aban­do­nats amb la millora de la situ­ació econòmica de les per­so­nes amb neces­si­tats. La coo­pe­ra­tiva té ara sis socis tre­ba­lla­dors i una cin­quan­tena de socis con­su­mi­dors, que adqui­rei­xen les ver­du­res que es pro­du­ei­xen en els horts soci­als. Ara tre­ba­llen per fer créixer el nom­bre de socis con­su­mi­dors i donar sor­tida als pro­duc­tes que es colli­ran als horts a par­tir de la pri­ma­vera. L'objec­tiu és poder arri­bar fins a 300 socis. També aspi­ren a por­tar el pro­jecte a altres muni­ci­pis. Segons Vallès, cal que cada població pugui tenir el seu hort social “de la mateixa manera que tenen la seva bibli­o­teca o la seva pis­cina”.