Fernández Díaz reclama canviar el nom de l'Estadi Lluís Companys pel de Juan Antonio Samaranch

Alberto Fernández Díaz, pre­si­dent del grup del PP a l'Ajun­ta­ment Bar­ce­lona, ha recla­mat que l'Estadi Olímpic, que porta el nom del pre­si­dent Lluís Com­panys, es canviï per dedi­car-lo a Juan Anto­nio Sama­ranch. Fernández Díaz con­si­dera que "la pro­jecció inter­na­ci­o­nal i l'èxit de Bar­ce­lona no s'ente­nen sense la figura i l'encert de Juan Anto­nio Sama­ranch, amb qui la ciu­tat ha d'expres­sar un deute de gra­ti­tud per­ma­nent".

Per això, con­si­dera que "l'Ajun­ta­ment té ara l'opor­tu­ni­tat de retre home­natge al que va ser pre­si­dent del COI durant 21 anys, i que va acon­se­guir que els Jocs Olímpics del 92 se cele­bres­sin a Bar­ce­lona, donant el seu nom a una de les ins­tal·laci­ons espor­ti­ves més sin­gu­lars d'aquells Jocs".

El pre­si­dent local del Par­tit Popu­lar ha argu­men­tat que "la tra­dició marca que els esta­dis olímpics por­tin el nom de la ciu­tat que acu­llen els Jocs, com es va fer a Munic i a Roma". "No obs­tant això, en el ple [de l'Ajun­ta­ment] del 30 de març de 2001 es va apro­var donar el nom de Lluís Com­panys a l'Estadi Olímpic, amb l'únic vot con­trari del Par­tit Popu­lar", ha afe­git. Fernández Díaz ha recor­dat que "en aquell ple i durant l'última dècada sem­pre ha defen­sat que els esta­dis olímpics han de dur el nom de la ciu­tat que orga­nitza els Jocs, i si han de tenir el nom d'algú il·lus­tre, en el cas de Bar­ce­lona hau­ria de ser el de Juan Anto­nio Sama­ranch".

Així mateix, Fernández Díaz ha vol­gut mati­sar, per "no entrar en con­trovèrsia amb la figura de Lluís Com­panys",  que "qui va ser pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat ja té dedi­cats diver­sos espais públics a la ciu­tat, com ara un pas­seig i una escul­tura prop de l'Arc del Tri­omf i fins i tot una sala a l'Ajun­ta­ment mateix". Final­ment, el líder muni­ci­pal popu­lar ha insis­tit en "l'opor­tu­ni­tat que se li pre­senta a l'Ajun­ta­ment per can­viar el nom de l'Estadi, ja que el nomenclàtor pre­veu que s'ator­gui el nom a un espai públic una vegada mort el per­so­natge".