L'Espanyol anul·la el Sevilla (2-0)

L'Espa­nyol és un con­junt ciclotímic. Té dues velo­ci­tats mar­ca­des per l'aixo­pluc de Cor­nellà-el Prat. Si juga al seu feu es con­ver­teix en un equip sobri, equi­li­brat, seriós, intens i exi­gent. A domi­cili s'encon­geix, tre­mola, trans­met des­gana i una falta de segu­re­tat en si mateix que fa por. Només així s'entén com els dei­xe­bles de Poc­het­tino són capaços de can­viar la seva fiso­no­mia de joc com un camaleó d'una set­mana a l'altra. A Tene­rife, l'Espa­nyol va tocar fons i ho va fer per donar vida a un con­junt canari que lluita per evi­tar el des­cens. Ahir va mos­trar la seva jerar­quia a Cor­nellà-el Prat i es va espol­sar els dub­tes que havia gene­rat fa una set­mana i va pas­sar per sobre d'un equip de Cham­pi­ons com el Sevi­lla, al qual va superar en totes les face­tes. Ahir l'Espa­nyol sem­blava un equip de la zona alta de la taula però això no ha de sor­pren­dre, perquè els blanc-i-blaus, números en mà, són un equip intrac­ta­ble a casa, on no per­den des del 6 de desem­bre. Ahir, amb la victòria con­tra el Sevi­lla, amb dos gols d'Osvaldo, va acon­se­guir el seu setè par­tit sense per­dre al seu estadi i ja acu­mula 17 dels últims 21 punts en joc.

L'onze blanc-i-blau va ini­ciar el par­tit amb una fue­tada de ràbia empe­ti­tint el Sevi­lla a la seva àrea. Fruit d'aquest començament dinàmic i enco­rat­ja­dor va arri­bar el gol d'Osvaldo. Una assistència des de la dreta de Marqués va con­nec­tar amb el cap d'Osvaldo. La rema­tada de l'argentí superava Palop de manera ina­pel·lable. Era la ter­cera diana de l'argentí, que a còpia de gols esta jus­ti­fi­cant la seva con­trac­tació en el mer­cat d'hivern. El punta es va rei­vin­di­car asse­nya­lant el seu dor­sal, cons­ci­ent de la presència del selec­ci­o­na­dor argentí, Diego Armando Mara­dona. L'Espa­nyol manava en el par­tit i, de retruc, obria més les feri­des d'un Sevi­lla que es va pre­sen­tar a Cor­nellà amb poques idees i lamen­tant-se encara per l'eli­mi­nació euro­pea. Eren els millors moments dels locals i Callejón va tenir el segon. El de Motril es va plan­tar tot sol davant de Palop, però el xut se'n va anar un xic des­viat. Els blanc-i-blaus con­tro­la­ven el par­tit con­tra un adver­sari massa ofen­siu. Jiménez va apos­tar per un tri­ple pivot a la medul·lar amb Renato, Dusc­her i Zokora. La cre­ació ofen­siva era a càrrec de Jesús Navas i Diego Capel per les ban­des i en punta un des­lluït i lent Kanouté, que no tro­bava el seu lloc al camp. Les angúnies del Sevi­lla es van eixam­plar amb les lesi­ons de Navas i Capel, que van aban­do­nar el par­tit en el pri­mer acte. Els anda­lu­sos per­dien els seus dos argu­ments més clars per des­bor­dar la defensa dels locals. Però l'Espa­nyol no aca­bava de matar el par­tit i el Sevi­lla es va apro­par amb perill a la por­te­ria de Cris­tian Álva­rez. Escudé va rema­tar amb el cap una pilota endi­mo­ni­ada que va treure amb encert el por­ter argentí amb una atu­rada felina. Cris­tian Álva­rez, que ahir subs­tituïa Kameni –lesi­o­nat a dar­rera hora al canell–, va fer un gran par­tit. L'habi­tual suplent del came­runès s'està con­ver­tint en un gran por­ter. Ahir va estar lluït en els moments pun­tu­als en què més va patir l'equip.

La segona part va man­te­nir les matei­xes cons­tans vitals que la pri­mera. L'Espa­nyol manava, posava l'espe­rit i les ganes i el Sevi­lla es des­di­bui­xava en cada empenta dels cata­lans. L'Espa­nyol no per­dia pis­to­nada i Osvaldo va posar a prova Palop. L'argentí tenia fam i va vehi­cu­lar el fluix ofen­siu dels locals. En la següent opor­tu­ni­tat el punta no va fallar. Un altre cop la mateixa pare­lla de ball del pri­mer gol: Osvaldo i Marqués. El madri­leny va tor­nar a habi­li­tar l'argentí perquè fes el segon de la nit, esco­lant la pilota per sota les cames de Palop. Que­dava mitja hora de par­tit, però l'Espa­nyol ja tenia tres punts a la but­xaca que són balsàmics i rebai­xen les crítiques ferot­ges d'alguna gent al pro­jecte de Poc­het­tino. A més, el tri­omf dóna moral a l'equip abans de la visita al Valla­do­lid.