Esports

Un punt de desconsol

Era un par­tit clau, perquè gua­nyar-lo era apor­tar algun indici empíric per creure, més enllà de la fe, en la remun­tada del Barça a la Lliga. I per­dre'l era negar la major, era ani­qui­lar els efec­tes del gol de Xavi davant l'Osa­suna, era des­fer el pri­mer pas de la remun­tada a la Lliga, perquè avui, si el Madrid no per­dona al Ber­nabéu, el Barça tor­narà a estar a 8 punts del lide­rat.

En els dar­rers temps els par­tits amb el Sevi­lla han adqui­rit un valor simbòlic, perquè l'emergència de l'equip andalús al fut­bol espa­nyol i a l'euro­peu ha arri­bat en paral·lel a la decadència del reg­nat del Barça. La tem­po­rada pas­sada el Sevi­lla va posar en evidència el Barça a la Super­copa d'Europa i, a la Lliga, també va començar a ender­ro­car el lide­rat blau­grana en la visita al Sánchez Pizjuán. Ahir el Barça es va tor­nar a dei­xar alguna cosa més que els tres punts a Nervión.

Les bai­xes de Puyol, Deco, Eto'o, Márquez, Touré, Ronal­dinho Bojan i Zam­brotta poden fun­ci­o­nar com a ate­nu­ant, però no poden fer des­a­parèixer el delicte, que és no tenir marge d'error quan fal­ten tan­tes jor­na­des (16) per dis­pu­tar.

El cert és que el Barça va arri­bar a Sevi­lla tan con­di­ci­o­nat per les bai­xes i per la seva pròpia tra­jectòria que, si haguéssim fet una enquesta entre l'afició bar­ce­lo­nista sobre les pos­si­bi­li­tats de l'equip en aquest par­tit, hauríem tro­bat que molt pocs cre­ien en la victòria. I l'equip no va tenir en cap moment argu­ments per des­men­tir aquesta impressió.

L'equip va sor­tir amb una estratègia tan pos­si­bi­lista com l'onze titu­lar, però la con­vicció ofen­siva era limi­tada i els recur­sos des­ple­gats encara més escas­sos. Tot l'èxit de l'aven­tura, doncs, des­can­sava en l'ordre i la pro­vada eficàcia defen­siva blau­grana (un sol gol en els últims cinc par­tits), però el Sevi­lla en va tenir prou amb mitja hora d'acce­le­ració per pro­vo­car el desor­dre, gai­rebé el caos, i aspi­rar a sen­ten­ciar el par­tit per la via del KO tècnic.

La deriva del par­tit va con­vi­dar Valdés a rein­ter­pre­tar el paper d'heroi del seu equip i ho va fer amb el talent habi­tual en dues oca­si­ons, al 30 i al 32, però al 34 ja no hi havia prou paraigües per al diluvi que estava caient i Capel va mar­car l'1-0 a porta buida. I com que el tem­po­ral no amai­nava, la der­rota mínima al des­cans encara va ser un mal menor.

Va ser la pri­mera con­questa del par­tit. Modesta però trans­cen­dent. La segona, com fa set dies al Camp Nou, la va tor­nar a posar Xavi, que ahir no va donar la victòria, però va evi­tar la der­rota. Li hau­rien de donar un paper a Sal­va­dos por la cam­pana.

Rijka­ard havia tocat càrrega fent entrar Márquez enrere i Ronal­dinho al mig­camp, amb Messi, Henry i Gio­vani per davant, però la cosa no pas­sava del con­trol ter­ri­to­rial i dels xuts sense amenaça. Pin­tava mala­ment, però una arri­bada de Xavi va igua­lar i dos minuts després la segona tar­geta a Keita dei­xava el Sevi­lla en infe­ri­o­ri­tat a un quart d'hora del final. La victòria era pos­si­ble, però també increïble, i el Barça només la va fre­gar un cop. Un cop més, massa poc.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La derrota de Las Palmas acosta l’Espanyol i el Girona a la permanència

Girona
 

La filosofia de club, ben viva

Barcelona
 
 
Jordi Bargalló
JUGADOR DEL NOIA FREIXENET

“El Barcelos és favorit, però no hi anem de vacances”

SANT SADURNÍ D’ANOIA
 

Un clàssic desigual

Barcelona
 

Festa del Noia a Matosinhos

SANT SADURNÍ D’ANOIA
 

No conviden a l’optimisme

Barcelona
 

La calculadora treu fum

Andorra la vella / Girona