Garrigàs, Pontós i l'N-II

Mani­o­bra molt cor­rent, arris­cada i que es repro­du­eix en molts encre­ua­ments de l'N-II. Venint de Figue­res, aneu a Gar­rigàs, Arenys d'Empordà, Palau de Santa Eulàlia, Vilaür o Cama­llera; arri­bant a l'encre­ua­ment del camí ral amb la comar­cal que us hi du, poseu l'inter­mi­tent, alen­tiu i us atu­reu al bell mig de la car­re­tera per espe­rar que no passi ningú en sen­tit con­trari. Men­tre feu tot això, apro­fi­tant la vora­via que, segons el codi de cir­cu­lació, no es pot envair, us van pas­sant cot­xes i cami­ons per la vos­tra esquerra a 80, 90 o 100 km/h; si feu sovint aquest iti­ne­rari –sou veí d'aquests pobles–, ate­mo­rit, mira­reu pel retro­vi­sor amb l'espe­rança que cap d'aquests vehi­cles se us tiri a sobre perquè bada o ha cal­cu­lat mala­ment l'escàs espai que per­met car­ril i vora­via. Si, men­tre espe­reu, es cre­uen a la vos­tra altura simultània­ment dos cami­ons de 40 tones a 100 per hora, expe­ri­men­ta­reu un moment alta­ment adre­nalínic: allà al mig, dins del vos­tre vehi­cle, sereu vio­len­ta­ment sac­se­jat per les dues ona­des d'aire que pro­vo­quen els dos mons­tres mecànics que us pas­sen per cada banda a menys d'un metre. Els afi­ci­o­nats al salt de pont ho sabes­sin! Una altra ame­ni­tat en el mateix esce­nari des­crit i que us obliga a man­te­nir la guàrdia alta si voleu con­ser­var la inte­gri­tat física. Com que a l'haver de girar mino­reu la velo­ci­tat, mal­grat haver posat l'inter­mi­tent i haver-hi línia contínua, si no us ve ningú de cara és pro­ba­ble que algun infra­humà impa­ci­ent que us ve al dar­rere vul­gui avançar-vos; els retro­vi­sors us han de per­me­tre evi­tar que l'homínid se us encasti a la vos­tra mateixa porta. Tot això val per als de Crei­xell en sen­tit con­trari i, natu­ral­ment, per als de Pontós en ambdós sen­tits.

L'Estat, com és notori, no només no s'ocupa de la seva naci­o­nal més tran­si­tada, sinó que, tenint apro­va­des les obres que han d'evi­tar situ­a­ci­ons i acci­dents en els punts des­crits, no les exe­cuta. És per això que els veïns d'aquests pobles han deci­dit, per cri­dar l'atenció sobre el pro­blema, tallar periòdica­ment a l'altura dels seus encre­ua­ments la car­re­tera que ve de la Puerta del Sol. Si no n'hi ha prou, tenen pre­vist para­lit­zar el gira­tori on con­ver­gei­xen l'entrada a l'auto­pista, els trams que vénen de Girona i Figue­res, i els acces­sos a Bor­rassà i a la vari­ant d'un sol car­ril (“el cor­re­dor de la mort”, segons Santi Vila). Un canvi que resol­dria ins­tantània­ment aquest pro­blema entre la Jon­quera i Vila­de­muls: auto­pista gratuïta, com ho és entre aquest poble i el sud de Girona. Per què a la capi­tal pro­vin­cial sí i a l'Empordà no?