Contra Puigdemont

Ara fa un any deia aquí mateix un parell de coses fona­men­tals: que qui no conegués en Car­les Puig­de­mont aviat el conei­xe­ria i que no se m'acu­dia ningú que estigués més pre­pa­rat que ell per estar al cap­da­vant del país en aquest moment de la història. El títol de l'arti­cle enga­nya. Con­ti­nuo pen­sant el que deia fa un any i hi puc afe­gir que els fets demos­tren la idoneïtat de Puig­de­mont com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat en aquest temps cru­cial.

Però no enga­nya del tot, el títol, perquè tot el que hi ha hagut al vol­tant de Puig­de­mont en aquest any, almenys en l'esfera pública (sort de l'entorn pro­per i del pri­vat!), ha anat més en con­tra d'ell que a favor, amb més o menys inten­si­tat. Que l'Estat li hagi anat en con­tra en la seva deter­mi­nació de con­duir el país a les por­tes de la inde­pendència no és cap sor­presa. Fora de Cata­lu­nya, es manté, per no dir que s'ha inten­si­fi­cat, el mateix mur polític al vol­tant de l'immo­bi­lisme de Rajoy i la mateixa repressió judi­cial lide­rada per l'acció de govern del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. Res de nou. El més posi­tiu és que, a l'altra banda, Puig­de­mont no només hi ha posat dig­ni­tat, sinó una fer­mesa en les con­vic­ci­ons i els fets sense pre­ce­dents al nos­tre país en una situ­ació tan exi­gent.

El que és veri­ta­ble­ment lamen­ta­ble d'aquest últim any (en la línia dels fets que van pre­ce­dir l'arri­bada de Puig­de­mont a la pre­sidència; o sigui, apar­tar-ne Mas) és tot el que ha estat con­tra Puig­de­mont aquí, a casa. Des de dins, els dina­mi­ta­dors del procés entès com a movi­ment uni­tari han estat molt actius. La CUP no en va tenir prou de “llençar Mas a la pape­rera de la història”. Va llençar-hi el pres­su­post i va pro­vo­car una qüestió de con­fiança, i ara estem amb el segon pres­su­post i la ges­ti­cu­lació gratuïta i exa­ge­rada. ERC, almenys, ha dis­si­mu­lat amb l'acció de govern la seva eufòria demoscòpica i les ganes d'elec­ci­ons. El PDe­CAT tam­poc no ha aju­dat, per culpa de la seva deso­ri­en­tació. En lloc de cons­truir-se com a par­tit, té càrrecs que aju­den dient que pot­ser no es podrà fer el referèndum. I el nou par­tit pensa en qui serà can­di­dat en unes elec­ci­ons que no se sap què seran ni quan. Si fos un par­tit amb memòria i con­fiança, recor­da­ria que Mas va tro­bar un pre­si­dent del nivell de Puig­de­mont en qüestió d'hores. I si sabés el que fa, tro­bar un can­di­dat per a unes elec­ci­ons seria el menor dels seus mals.

I els comuns estan aju­dant assu­mint el paper de Duran i d'Unió.

I a pesar d'un any con­tra Puig­de­mont, i segu­ra­ment perquè és ell qui con­du­eix, estem en el camí de fer un referèndum per la inde­pendència. A hores d'ara, qui el vul­gui conèixer ja el coneix i qui no vul­gui estar al seu cos­tat en el procés és perquè té altres pri­o­ri­tats que no són el país.