Català al Cafè Canaules

Hi ha gent a qui l’atzar empre­nya com una mosca d’ase. Fa uns quants dies, l’antiga pre­sen­ta­dora de TV3 Susana Griso (avui dia cata­lana de bien i tre­ba­llant per a una cadena espa­nyola el nom de la qual me la bufa) va fer molt popu­lar una noia que es quei­xava de la per­se­cució a què estava sot­mesa a la uni­ver­si­tat. “M’escu­pen i m’escri­das­sen per par­lar en cas­tellà!”. Ja s’ho ima­gi­nen, oi? Grans estrips de ves­ti­du­res a les Cas­te­lles. On s’és vist, aquests cata­lans? El cent cin­quanta-cinc ara mateix! Es pot saber què espe­ren? Però l’endemà van sal­tar unes imat­ges ben curi­o­ses. Una de les dues estu­di­ants era Laura Casado, mili­tant activa de Cs a Cer­da­nyola i enxam­pada en una sel­fie som­ri­ent ufa­nosa al cos­tat de la dipu­tada Inés Arri­ma­das. Pobra Sra. Arri­ma­das! Ella, que mai no ha mogut un dit con­tra el català. Coi d’atzar, coi de mos­ques d’ase! Oh, i espera’t, espera’t...Per raons fami­li­ars que també me la bufen, la Sra. Arri­ma­das freqüenta sovint i coneix molt bé Ripoll, una població que no deu pas ser de gent cata­lana de bien ja que té una certa tirada al llatí: aquests dies estan reco­llint sig­na­tu­res per decla­rar per­sona non grata la dipu­tada. Doncs no es podran creure el que ha pas­sat a Ripoll pre­ci­sa­ment aquest cap de set­mana... Vegin aquest foras­ter que ha entrat a dinar al Cafè Canau­les (la meca de la gas­tro­no­mia a la comarca ripo­llesa) amb ganes de marxa. Havent aca­bat, crida la mes­tressa, es pre­senta com a sim­pa­tit­zant soci­a­lista i pro­fes­si­o­nal d’un gremi molt meti­culós, la feli­cita per l’excel·lent cuina, pre­sen­tació i higi­ene del local i tot seguit... li demana el full de recla­ma­ci­ons. Ara pla! Què ha pas­sat? Doncs que la carta està escrita tan sols en català, francès i anglès. La mes­tressa es queda de pasta de moni­ato. “Home, però jo mateixa el podia haver atès en cas­tellà, si m’ho hagués dema­nat. Com que se’m diri­gia en català...” (Nota: aquest colum­nista dona fe que la mes­tressa, quan cal, parla un cas­te­llano de payés exòtic però per­fec­ta­ment intel·ligi­ble) ”Res, res, pro­cu­raré que rebi una sanció econòmica”. No en direm el nom. Al cap­da­vall ja aca­barà sor­tint. Per ara, dei­xem constància que el ciu­tadà en qüestió es podria trac­tar d’un altre sim­pa­tit­zant de Cs... Cosa que, de con­fir­mar-se, ens duria a con­cloure que a la Sra. Mosca d’Ase, dipu­tada cons­ti­tu­ci­o­na­lista, l’esta­ria bur­xant un atzar ben empre­nya­dor...