El llarg estiu de Carla Simón

Els som­nis es van fer tan grans que fins i tot va repre­sen­tar Espa­nya en els Oscar, tot i que va que­dar fora de la cursa. Però el full de ser­veis d’Estiu 1993, una petita pro­ducció auto­bi­ogràfica escrita i diri­gida per Carla Simón, és igual­ment impres­si­o­nant. Des que va gua­nyar el premi a la millor opera prima de la Ber­li­nale, aviat farà un any, no ha parat de rebre guar­dons, dins i fora del país. Catorze nomi­na­ci­ons als Gaudí la fan favo­rita per la gala de diu­menge que ve. Vuit can­di­da­tu­res als Goya poden con­ver­tir-se en pre­mis d’aquí a deu dies. Abans-d’ahir a la nit va tri­om­far en els pre­mis Feroz, que atorga la premsa espe­ci­a­lit­zada espa­nyola. Qua­tre pre­mis impor­tants (millor pel·lícula dramàtica, direcció, guió i actor, per a David Ver­da­guer) enllus­tren encara més el currículum d’aquesta petita pel·lícula capaç d’asso­lir grans rep­tes. Ni la mida, ni el pres­su­post, ni la llen­gua són obs­ta­cles per fer el cim.