Opinió

Keep calm

Kirschbaum

Les grans mobilitzacions no tenen conseqüències l’endemà, però es projecten al futur

El 19 de juliol del 1988, ara ha fet 30 anys, Bruce Springs­teen va actuar davant de 300.000 per­so­nes a Berlín Ori­en­tal, en el més gran con­cert de la història de la República Democràtica Ale­ma­nya. I hi ha qui, com el peri­o­dista Eric Kirsch­baum, ho con­si­dera una data clau perquè va donar aque­lla força que dona el rock per a les mar­xes pacífiques que més d’un any després van per­me­tre la cai­guda del mur de Berlín. L’Stasi sabia que els ciu­ta­dans de l’Est escol­ta­ven de manera clan­des­tina música occi­den­tal i, davant la demanda de les joven­tuts comu­nis­tes, va accep­tar el con­cert, maqui­llant-lo com un acte de soli­da­ri­tat amb Nica­ra­gua. Però Bruce va acla­rir en el con­cert: “He vin­gut a tocar rock amb l’espe­rança que un dia totes les bar­re­res puguin ser ender­ro­ca­des.” I tot seguit va can­tar Chi­mes of Fre­e­dom.

No soc tan il·lús, i no ho és Kirsch­baum, per pen­sar que sense aquell con­cert no hau­ria cai­gut el mur. Ho hau­ria fet igual­ment. Però hi ha esde­ve­ni­ments que ser­vei­xen per donar una empenta a la història encara que no tin­guin con­seqüències l’endemà. No. El mur no havia cai­gut el 20 de juliol del 1988. Com tam­poc Cata­lu­nya va ser inde­pen­dent l’endemà de l’1-O. Però hi ha fets que es pro­jec­ten al futur. Tam­poc l’endemà d’aixe­car les ten­des del 15-M del 2011 hi havia “democràcia real”. Però és inne­ga­ble que ha tin­gut efec­tes polítics. Politòlegs com Dona­te­lla Della Porta en dibui­xen alguns: una àmplia poli­tit­zació de la soci­e­tat, can­vis pro­funds en el sis­tema i de par­tits i, ara ja, el con­di­ci­o­na­ment de les polítiques del govern d’Espa­nya i del mateix PSOE.

Algú, doncs, pot negar que dos mili­ons de per­so­nes defen­sant unes urnes, i encara tos­su­da­ment alçats mal­grat un 155, exi­lis i pre­sons, no con­di­ci­o­nen el futur? L’1 d’octu­bre, que vol dir la defensa de la plena sobi­ra­nia, és el nou mínim comú deno­mi­na­dor del cata­la­nisme. I aque­lla pri­ma­vera avançada gra­vada en la memòria col·lec­tiva marca el futur a Cata­lu­nya, però també a Espa­nya –i ara ja a Europa– mal­grat l’actual deso­ri­en­tació par­ti­dista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia