El vandalisme de Ciutadans

Mesos enrere, Albert Rivera tenia les male­tes pre­pa­ra­des per mudar-se al palau de La Mon­cloa. Les enques­tes bufa­ven al seu favor, el PP (la marca ori­gi­nal de la dreta espa­nyola) bai­xava en cai­guda lliure i Pedro Sánchez havia res­sus­ci­tat d’entre els morts, però les expec­ta­ti­ves que arribés a tenir pos­si­bi­li­tats de gover­nar sem­bla­ven més aviat remo­tes. Però, de cop i volta, la moció de cen­sura con­tra Mari­ano Rajoy ha cap­gi­rat l’esce­nari de dalt a baix i Ciu­ta­dans ha retor­nat a la crua rea­li­tat, amb les enques­tes des­fa­vo­ra­bles, un des­in­terès cada vegada major de l’Íbex, casos de cor­rupció que aflo­ren en els escas­sos espais de poder que con­trola i un des­con­cert gene­ra­lit­zat del par­tit i el seu líder.

Ja sigui per aquesta con­jun­tura des­fa­vo­ra­ble, per l’afecció innata d’aquest par­tit a la piro­ma­nia (pri­mer amb la llen­gua i ara amb tot allò que arre­plega pel davant) o per la neces­si­tat de tras­lla­dar la ficció que el país viu en un con­flicte per­ma­nent, Albert Rivera s’ha abo­cat de ple a les per­for­man­ces i al hoo­li­ga­nisme i ha des­ti­nat una bona part de les ener­gies a una lluita cos a cos als car­rers: “Si el govern de Sánchez no vol nete­jar de pro­pa­ganda sepa­ra­tista il·legal els espais públics, ho farem nosal­tres”, va pro­cla­mar fa alguns dies. El tret de sor­tida d’aquesta crida a la kale bor­roka es va pro­duir algu­nes set­ma­nes abans, a l’hemi­ci­cle del Par­la­ment, amb aque­lla escena tan esperpèntica com cal­cu­lada de Car­los Car­ri­zosa fent l’ofès pels llaços dels con­se­llers empre­so­nats situ­ats als seients de davant. A par­tir d’ales­ho­res, els hoo­li­gans de Ciu­ta­dans s’han dedi­cat a recórrer el país amb el pas­sa­mun­ta­nyes al cap i la nava­lla a la mà i s’han eri­git en els jut­ges de l’espai públic, deci­dint què podia expo­sar-se i què no; i què podia dir-se i què no. La cen­sura a la lliure expressió dels altres repre­senta l’avant­sala del tota­li­ta­risme. No deixa de ser sig­ni­fi­ca­tiu que el mateix par­tit que s’oposa a l’exer­cici de la democràcia fomenti el van­da­lisme de car­rer.