Opinió

Tribuna

L’olotí J.M. Capdevila

Les Publi­ca­ci­ons de la Càtedra Fer­ra­ter Mora, de la Uni­ver­si­tat de Girona, con­ti­nuen fent allò pel qual han estat cre­a­des, que és donar a conèixer a través de sim­po­sis anu­als el que ano­me­nen Noms de la filo­so­fia cata­lana, al vol­tant dels quals uns grups d’experts apor­ten els seus conei­xe­ments, que poste­ri­or­ment són reu­nits i publi­cats en els lli­bres cor­res­po­nents, a la col·lecció Docu­menta Uni­ver­sitària.

Ara, aquesta Col·lecció, que diri­geix Joan Vergés Gifra, ha arri­bat al número 15, dedi­cada al filòsof, crític lite­rari i huma­nista cristià Josep M. Cap­de­vila (Olot, 1892 - Banyo­les, 1972), amb apor­ta­ci­ons, entre d’altres, de Joan Car­re­ras i Péra, Joan Cor­tada, Hilari Raguer, Josep Mur­ga­des, Joan Cuscó i Fran­cesc Blanc, els quals ana­lit­zen i deta­llen la per­so­na­li­tat, l’obra i el lle­gat d’aquest autor, en els seus ves­sants d’intel·lec­tual nou­cen­tista (vin­cu­lat a l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans), d’home polític (Unió Democràtica de Cata­lu­nya), de peri­o­dista (direc­tor de La Paraula Cris­ti­ana i fun­da­dor del diari El Matí, el 1929) i, en defi­ni­tiva, de filòsof (vin­cu­lat ini­ci­al­ment a Eugeni d’Ors) i d’home d’art (cre­a­dor, el 1934, amb l’escul­tor reu­senc Joan Rebull i el pin­tor tar­ra­goní Ignasi Mallol, de l’Escola Taller d’Art de Tar­ra­gona).

Tot això, com es pot supo­sar, s’ho van empor­tar la guerra i els anys d’exili, pri­mer a França (en el mític molí de Bier­vi­lle, on Car­les Riba escriu­ria les no menys mítiques Ele­gies, amb Fer­ran Sol­de­vila i tants altres) i, després, més de vint anys a Colòmbia, d’on va retor­nar el 1965, any en què va publi­car lli­bres sobre Eugeni d’Ors, posant les coses al seu lloc pel que fa a aquest per­so­natge, Estu­dis i lec­tu­res i unes memòries Del retorn a casa, publi­ca­des el 1971 a la Col·lecció de But­xaca d’Edi­to­rial Pòrtic, cre­ada per Josep For­nas, històric edi­tor català, a punt de fer 95 anys. Cap­de­vila va morir poc després, el gener de 1972, en una clínica de Banyo­les, on rebia visi­tes, entre d’altres, de com­panys de com­bats espi­ri­tu­als, cul­tu­rals i polítics, com ara Mau­rici Ser­ra­hima (un dels fun­da­dors d’Unió Democràtica de Cata­lu­nya) i també, des de la pro­xi­mi­tat ideològica però no par­ti­dista, de Josep Pla, que li va dedi­car un dels seus Retrats de pas­sa­port (vol. 17, OC, 1970), on, més de trenta anys sense haver-se vist, es reco­nei­xen (“sabem mútua­ment qui som”) i pas­sen revista a les incidències d’una història comuna, amb els extre­mis­mes a banda i banda d’una situ­ació social i política enve­ri­nada que va fer impos­si­ble, en plena República, que un diari catòlic (El Matí), “però d’un cato­li­cisme real i obert, deia Pla, no es pogués treure mai de sobre la nota de carca i de con­ser­va­dor”.

Aquesta va ser una altra de les històries, de la qual es parla poc, que va mal­me­tre la República, però aquest volum hi inci­deix, sobre­tot en l’apor­tació del pare Hilari Raguer, gran estudiós del con­flicte entre catòlics i for­ces d’esquerra i anar­quis­tes. Molt valuós, doncs, el conei­xe­ment que se’ns aporta sobre Cap­de­vila, com abans el dedi­cat al mateix Fer­ra­ter Mora, Pujols, Mara­gall, Crei­xells, Panikkar, etc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia