Opinió

Full de ruta

Dos de cada tres euros

Els efectes del 155 són llargs. Ironies constitucionalistes que fan que l’incomplidor controli l’administració que ha fet de tot per complir amb els objectius de dèficit

“Cata­lu­nya llança un tor­ce­braç a Sánchez pel finançament.” Aquest era un dels titu­lars que es podien lle­gir ahir en alguns digi­tals espa­nyols després de la com­pa­rei­xença del con­se­ller Pere Ara­gonès, en què va anun­ciar que el govern denun­ciarà l’Estat per no haver pagat les bes­tre­tes obli­gatòries. Obli­gatòries perquè ho són per llei. No es tracta de llançar res. Es tracta sim­ple­ment de com­plir la llei. Els espa­nyols, tant cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes ells, són els pri­mers que pac­ten una cosa i que després fan com si no existís. D’exem­ples n’hi ha molts, des del fatídic Esta­tut reta­llat el 2010. Però és que abans ja ho feien. Inde­pen­dent­ment del color de torn a La Mon­cloa o del pre­si­dent de torn a Cata­lu­nya. No han res­pec­tat mai els acords.

Perquè la manca de com­pli­ment dels com­pro­mi­sos esta­tals en relació amb Cata­lu­nya és un clàssic. I d’aquí la reta­llada o la con­tenció, depèn de qui en parli o ho pre­senti, que ha hagut de fer la Gene­ra­li­tat. Inde­pen­dent­ment de si s’està d’acord o no amb l’acció política que ha deci­dit Ara­gonès, la rea­li­tat és incon­tes­ta­ble: l’Estat retorna menys a Cata­lu­nya del que aquesta aporta. Només cal fer una ullada a l’informe que el mateix govern espa­nyol va ela­bo­rar i que avui reproduïm: la inversió esta­tal només ha estat un 10,5% al país des del 2015. I això, llas­ti­mo­sa­ment, no és flor d’estiu. Només arri­ben dos de cada tres euros que hau­rien de venir a Cata­lu­nya.

Men­tres­tant, el port de Bar­ce­lona con­ti­nua sense uns acces­sos dig­nes o per anar a de Bar­ce­lona a Girona no hi ha cap alter­na­tiva que no sigui pas­sar per l’AP-7 (pagant). Els incom­pli­ments esta­tals en infra­es­truc­tu­res afec­ten tot el país i les qua­tre demar­ca­ci­ons. Però men­tres­tant, els comp­tes cata­lans con­ti­nuen con­tro­lats des de Madrid. Perquè els efec­tes de l’arti­cle 155 són llargs. Iro­nies cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes que fan que l’incom­pli­dor con­troli l’admi­nis­tració que ha fet de tot per com­plir amb els objec­tius de dèficit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia