Dos cops al dia

Ahir va fer nou dies del con­fi­na­ment. Es farà llarg. I mono­temàtic. Perquè el virus ho mono­po­litza tot i cor­rem el perill de no par­lar de res més. Els what­sapps que rebo, a banda dels de feina, són per pre­gun­tar-nos els uns als altres com estem. Suposo que a vostès els passa el mateix, i que amics i la família els pre­gun­ten de tant en tant què fan. La ràdio parla tot el dia del mateix, i la tele­visió, també. Sento a la ràdio una psicòloga que dona una recepta: infor­mar-se només dues vega­des al dia. Em sem­bla un bon con­sell. No s’into­xi­quin, d’infor­mació, que només ser­veix per angoi­xar-se. Diuen que el terme info­xi­cació, entès com a sobrecàrrega infor­ma­tiva, el va encu­nyar Alfons Cor­nellà. No ho sé. Jo el vaig sen­tir a dir per pri­mer cop fa més de vint anys a Igna­cio Rami­o­net, de qui sem­pre he recor­dat una cita: “La infor­mació, durant molts anys difícil i cos­tosa, s’ha tor­nat prolífica i pul·lulant. Jun­ta­ment amb l’aigua i l’aire, es tracta sense cap mena de dubte de l’ele­ment que més abunda en el pla­neta. Cada cop menys cara en la mesura que aug­menta el seu cabal; però, com passa amb l’aire i l’aigua, cada cop més con­ta­mi­nada” (La tira­nia de la comu­ni­cació, 1998). Esmor­zin, doncs, amb el El Punt Avui i comen­cin el dia ben infor­mats. Tin­dran fet un dels dos àpats infor­ma­tius del dia.