Ferri de Farners

Diuen que tot ciu­tadà afec­ci­o­nat al fut­bol porta un entre­na­dor a din­tre seu. El que aquest colum­nista ja no sabria dir és si tot entre­na­dor afec­ci­o­nat a la vida hi porta també un ciu­tadà... En Joan Fer­ra­gut­ca­sas era d’aquests segons. I el cas és que ens ha dei­xat. Li dèiem Ferri per dri­blar-li les síl·labes, ja que en poca cosa més podies aga­far-lo dis­tret: un davan­ter cen­tre sem­pre va de cara a bar­raca. Va ser un gran espor­tista, dels que mar­quen gols a dins i fora del camp. Per això la Gene­ra­li­tat va ator­gar-li meda­lla de l’Esport català, perquè va ser l’ànima del fut­bol de base far­ne­senc i sel­vatà. Quants vai­lets dels anys sei­xanta i setanta no van arri­bar a pujar, arros­se­gats pel seu entu­si­asme? Aquests dies corre per les xar­xes una foto seva de quan entre­nava els infan­tils de Santa Coloma ense­nyant als nens algun movi­ment amb la pilota. Cos mar­mori, cames d’ordre dòric, mirada fer­re­nya... Van pas­sar els anys i el cos se li va fer fusi­forme, amb expansió d’huma­ni­tat per la zona ven­tral. Però mai va dei­xar de ser el juga­dor que va de cara a bar­raca. El ciu­tadà Ferri no se’n per­dia ni una. Oi que li agra­dava el fut­bol? Doncs ara orga­nit­za­ria una lliga de vete­rans. Oi que era un balla­dor incan­sa­ble? Doncs ara por­ta­ria cada any els Sírex per posar la cire­reta a un par­tit de cos­te­llada (un par­tit que sem­pre aca­bava en empat perquè cap dels dos bàndols en sortís dece­but). Que el Pelegrí pujava per la banda? Ho feia mar­cat de prop per en Ferri... i se’n tor­nava amb en Ferri! Que hi havia una xer­rada política? En Ferri escol­tava aten­ta­ment el con­fe­ren­ci­ant i al minut últim de par­tit li mar­cava el gol per l’escaire. Si te’l tro­ba­ves a la ter­rassa del bar, ador­mia el joc amb les seves anècdo­tes (expli­ca­des pau­sa­da­ment, les parau­les sor­tint-li sibi­lants, com un xiu­let d’àrbi­tre), però ja podies vigi­lar que no et driblés amb l’excusa d’anar al lavabo: quan tor­nava estava tot pagat... En Ferri repar­tint joc al Coro de Far­ners. En Ferri al Refec­tori. En Ferri a la festa major... Davan­ter cen­tre per gua­nyar par­tits. Mig volant per con­tro­lar. Defensa cen­tral per aguan­tar en els mals moments. Por­ter perquè no ens en coles­sin ni una... Ferri, juga­dor, entre­na­dor, ciu­tadà com­plet, el virus t’ha fet joc brut: com que amb tu no podia en un cos a cos, t’ha dei­xat sense cober­tura. Però quan acabi aquest estrany par­tit, et farem l’onada, i tant que sí! Entre plors, però te la farem...