Refer la capitalitat audiovisual

Amb tan­tes urgències (sanitàries, soci­als, econòmiques), és fàcil argu­men­tar que “ara no toca”, però les difi­cul­tats del sec­tor audi­o­vi­sual també en són, d’econòmiques i soci­als, a més de cul­tu­rals. La indústria audi­o­vi­sual, que dona feina a molts milers de per­so­nes, perd força i s’allu­nya de Madrid, que viu moments d’eufòria amb les pla­ta­for­mes de con­tin­guts (Net­flix, Ama­zon, Movis­tar, HBO...) i els canals pri­vats de tele­visió. Això ha moti­vat que, per quarta vegada, la fede­ració de pro­duc­tors Proa llanci un crit d’SOS i reclami un pla de reac­ti­vació de la indústria audi­o­vi­sual cata­lana: ajuts i incen­tius, reforma de la Cor­po­ració Cata­lana de Mit­jans Audi­o­vi­su­als... Els crits d’alerta són neces­sa­ris i tota ajuda és poca per recu­pe­rar ter­reny.