Opinió

anàlisi

Tapar forats

En una inter­venció en la recent con­venció d’ERC, el vice­pre­si­dent del govern, Pere Ara­gonès, va ser ben explícit: “El govern només pot tapar forats.” És ben trist aquest reco­nei­xe­ment d’impotència econòmica davant la gran crisi per un gover­nant que, no fa massa temps, ens pro­me­tia recur­sos per a tot­hom. I el més trist de tot és que aquesta vegada no ens enga­nya ni ha fet demagògia. Ens ha dit la veri­tat.

En tot cas pot­ser ha pecat d’opti­mista, puix que hau­ria sigut més precís dir que el govern català només pot tapar alguna part dels forats. Les aju­des als 10.000 autònoms de 2.000 euros han estat un grandiós fracàs i també una mos­tra clara del diabòlic sis­tema d’impro­vi­sació i d’actu­ació sense el mínim rigor d’aquest govern. Només que el con­se­ller d’Empresa, que n’és el res­pon­sa­ble, i també el vice­pre­si­dent econòmic hagues­sin fet una mul­ti­pli­cació dels ajuts pro­me­sos pel nom­bre d’autònoms que hi ha a Cata­lu­nya, s’hau­rien ado­nat del des­propòsit de la seva pro­mesa si només tenien 20 mili­ons euros per repar­tir.

Amb una mica de rea­lisme, en cap cas hau­rien d’haver sor­tit a anun­ciar-ho urbi et orbi sabent que en poques hores que­da­rien retra­tats per un dels fias­cos més grans que es poden fer en política: el ridícul. A més, el vice­pre­si­dent havia promès que seria una gestió àgil, i tot­hom sap com va anar.

Si ana­lit­zem aquest fet com a exem­ple del que fa molt de temps que està pas­sant a Cata­lu­nya, ens ado­na­rem que hem entrat en una espi­ral de decadència molt gene­ra­lit­zada con­seqüència del mal tracte que rebem d’Espa­nya i també de l’alar­mant i insos­te­ni­ble medi­o­cri­tat d’alguns dels nos­tres res­pon­sa­bles polítics amb res­pon­sa­bi­li­tat en llocs clau pro­vo­cat per la fèrria endogàmia par­ti­dista.

Diu­menge pas­sat, al Diari de Girona, l’amic i empre­sari Joan Vila dedi­cava el seu arti­cle domi­ni­cal a repas­sar la història del camí que hem fet els cata­lans pràcti­ca­ment des del cop d’estat del 23-F fins als nos­tres dies. I que ens explica mol­tes coses. És un arti­cle irre­ba­ti­ble i molt docu­men­tat sobre l’infra­fi­nançament i l’espoli que patim des d’ales­ho­res. Dues coin­cidències per­ver­ses. De fet, ell, com a bon empre­sari i bon ges­tor, acon­se­lla que, si no som capaços de rever­tir aquesta situ­ació, retor­nem algu­nes com­petències mal finançades com un crit de “Ja n’hi ha prou”.

Segu­ra­ment tots vivim en un auto­en­gany de voler fer-nos creure que som allò que no som o que som més del que som. L’orgull mal por­tat ens eli­mina la capa­ci­tat d’anàlisi objec­tiva. Ens falta humi­li­tat.

Encara avui des­co­nei­xem quins seran els cri­te­ris de repar­ti­ment dels ajuts de la UE, si és que venen, perquè la cosa es com­plica, i, encara menys, qui serà el res­pon­sa­ble de repar­tir-ho. Des de Cata­lu­nya, em fa témer el pit­jor. La història ens avala la des­con­fiança. Però, mirant els que han de defen­sar els nos­tres interes­sos a Madrid, la seva política és massa d’entre­guisme. Ho hem vist en els moments clau com fou la moció de cen­sura, la inves­ti­dura de Pedro Sánchez, i ara els pres­su­pos­tos. Mai els vots dels cata­lans s’havien donat a canvi de res! El que defensa aquesta política a Madrid és Gabriel Rufián. Un per­so­natge amb escassa experiència política i nul·la experiència empre­sa­rial i econòmica. És l’exem­ple més clar de l’endogàmia de què parlàvem suara. Amb un nego­ci­a­dor així, tam­poc podem exi­gir massa, en tot cas a qui ho hauríem d’exi­gir és a ERC per haver-lo posat on és. I com que pot­ser jus­teja d’història, li recor­da­rem que al Majes­tic es va acon­se­guir: treure els gover­na­dors civils de Cata­lu­nya, treure el ser­vei mili­tar obli­ga­tori, treure Aleix Vidal-Qua­dras, obte­nir la pre­sidència dels ports, assu­mir les com­petències de trànsit i millo­rar el finançament autonòmic.

I tot això sense fer dis­cur­sos mas­clis­tes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia