Hem de demanar explicacions

Les dones amb dis­ca­pa­ci­tat viuen un munt d’epi­so­dis degra­dants per a la seva dig­ni­tat i segu­re­tat que fa fere­dat. Ho ha donat a conèixer l’Ins­ti­tut Català de les Dones a través d’un estudi ela­bo­rat per les inves­ti­ga­do­res Carme Riu i Asún Pié, que del pri­mer que adver­tei­xen és de l’extrema vul­ne­ra­bi­li­tat de qui és danyada al propi domi­cili per la pare­lla o per un fami­liar. Però els àmbits on s’estén la dis­cri­mi­nació i la violència són múlti­ples. Tre­ball i ocu­pació: bar­re­res d’accés al mer­cat labo­ral, falta de quo­tes dedi­ca­des a la inclusió. Salut: des­con­si­de­ració en l’atenció i el tracte, infan­ti­lit­zació i menys­te­ni­ment de la seva experiència, vexa­ci­ons, infra­di­agnòstic i sobre­me­di­cació, este­ri­lit­zació no con­sen­tida o coac­ci­o­nada, este­re­o­tips que com­pli­quen la detecció de les agres­si­ons, tot i tenir tres pro­ba­bi­li­tats més que la resta de patir-ne. Edu­cació: tendència a l’expulsió dels cir­cuits ordi­na­ris, incom­pli­ment de la legis­lació vigent, segre­gació, manca de for­mació del pro­fes­so­rat. Cos­sos de segu­re­tat: difi­cul­tats per denun­ciar abu­sos, insa­tis­factòria apli­cació dels pro­to­cols con­sen­su­ats. Justícia: pro­pensió a no creure-les i a deses­ti­mar denúncies, revic­ti­mit­zació. Ser­veis soci­als: exces­siva buro­cra­tit­zació i escàs nom­bre d’usuàries que hi arri­ben, crisi del model resi­den­cial, etc. Quina ver­go­nya! Si això està pas­sant –i un informe pre­sen­tat per l’ICD mereix cre­di­bi­li­tat–, si es vul­ne­ren els seus drets d’una manera tan fla­grant i cruel, tots ple­gats tenim l’obli­gació moral de dema­nar expli­ca­ci­ons i res­pon­sa­bi­li­tats polítiques. És urgent.