Agrupacions polítiques

L'actual des­a­fecció política té molt a veure amb els par­tits polítics, total­ment desa­cre­di­tats i rebut­jats, si bé sem­bla que no exis­teix cap alter­na­tiva vàlida per subs­ti­tuir-los. Arri­bats a aquest punt, pot­ser cal­dria apos­tar per pro­pos­tes cre­a­ti­ves que tin­gues­sin en compte la res­pon­sa­bi­li­tat indi­vi­dual de cadas­cuna de les per­so­nes que tem­po­ral­ment deci­dei­xin des­ti­nar un període del seu temps a dedi­car-se a la política com un acte de ser­vei comu­ni­tari. S'hau­ria de tro­bar una fórmula que fes pos­si­ble assu­mir res­pon­sa­bi­li­tats indi­vi­du­als con­jun­ta­ment amb altres de comu­nitàries. Aquesta recerca seria pos­si­ble en l'entorn cre­a­tiu del nou estat inde­pen­dent de Cata­lu­nya, amb un plan­te­ja­ment del segle XXI que tingués en compte les noves xar­xes soci­als per ges­ti­o­nar i con­for­mar una soci­e­tat xarxa del conei­xe­ment.

La política acos­tuma a bas­cu­lar entre dos plan­te­ja­ment extrems: el del con­ser­va­do­risme i el del pro­gres­sisme, tot i que tots dos extrems es decan­ten cap al cen­tre més pro­per als seus plan­te­ja­ments. S'hau­rien de crear dues grans agru­pa­ci­ons polítiques que fun­ci­o­nes­sin com a xar­xes soci­als, la con­ser­va­dora i la pro­gres­sista, dota­des dels recur­sos econòmics i humans ade­quats, per aten­dre les neces­si­tats indi­vi­du­als i comu­nitàries de la nova classe política a la qual hau­rien d'aixo­plu­gar.

Aquest és el gran repte que ha d'assu­mir una soci­e­tat que ha arri­bat a la con­vicció que l'aposta per un estat inde­pen­dent, dins del marc de la UE, és la solució que millor satis­farà les seves neces­si­tats de crei­xe­ment per­so­nal i comu­ni­tari per poder esde­ve­nir una Cata­lu­nya rica i plena. El que no pot ser és pre­ten­dre crear una nova forma de fer política amb els matei­xos plan­te­ja­ments que han fet que siguem on som. No podem con­ti­nuar fent el de sem­pre, cal forçosa­ment can­viar i, si no som capaços de fer-ho, accep­tem de bon grat l'actual colo­ni­a­lisme de l'Estat espa­nyol. Si no sabem ser senyors, siguem cri­ats, que d'això sí que en sabem ser, fa massa anys que en som.