La rambla del Raval, una operació necessària

Quan arri­bin les fes­tes de la Mercè, aquest setem­bre, farà deu anys de l'estrena de la ram­bla del Raval. Aquesta va ser una immensa ope­ració urbanística impen­sa­ble en aquests moments, tot i que podria solu­ci­o­nar pro­ble­mes de degra­dació com els que hi havia en aquesta zona del cor de Bar­ce­lona. Va ser una ope­ració gegan­tina, ja que va con­sis­tir a ender­ro­car ni més ni menys que 1.384 habi­tat­ges i a recol·locar tots els seus inqui­lins, amb un cost de 8.300 mili­ons de les pes­se­tes de l'època. Des del punt de vista urbanístic, deu anys després només cal retreure als impul­sors d'una ope­ració necessària que la inèrcia s'acabés allà i que encara hi hagi zones del mateix barri en estat de degra­dació. Aquesta ope­ració, però, no ha estat acom­pa­nyada dels resul­tats soci­als que pre­te­nia, i deu anys després els veïns que s'hi van ins­tal·lar en fugen tips de sorolls i inci­visme. La base era bona, però tot i ser fona­men­tal, l'urba­nisme no ho és tot en una ciu­tat.