Canviar per no canviar res

Se’m fa difícil creure en el resul­tat de les enques­tes després d’haver vis­cut, o patit, que allò que pre­ve­ien no es feia ni de bon tros rea­li­tat. Soc cons­ci­ent que qui les cuina acos­tuma a afa­vo­rir aquell qui les paga i, per tant, la seva objec­ti­vi­tat ja queda con­ta­mi­nada des del minut zero.

Tot i això, una de les que s’han publi­cat dar­re­ra­ment m’ha fet sal­tar la llum d’alarma en tant que pro­nos­tica que si ara se cele­bres­sin unes elec­ci­ons, el Par­tit Popu­lar i Vox acon­se­gui­rien sumar majo­ria abso­luta. A veure, estem par­lant de la dreta més cor­rupta –no ho dic jo, ho diuen els tri­bu­nals– i de la ultra­dreta més sectària i gene­ra­dora d’odi d’aquest país. El suport, a més, seria molt més impor­tant per als de San­ti­ago Abas­cal, que pas­sa­rien de tenir 52 dipu­tats a 80. Tota una pujada meteòrica afa­vo­rida sens dubte per un esce­nari mar­cat per la crisi econòmica, la guerra a Ucraïna, el des­proveïment de matèries pri­me­res, el des­con­trol del preu de l’ener­gia... Mal­grat la moder­ni­tat del segle XXI, la història és cíclica i evi­den­cia que els tòpics ho són, pre­ci­sa­ment, perquè en el fons tot es manté inal­te­ra­ble. Ja ho diuen que en els esce­na­ris catastròfics el ciu­tadà, el votant, es replega en ell mateix, recu­pera la seva part més tra­di­ci­o­nal i s’aferra a les pro­me­ses de for­ta­lesa i segu­re­tat que li ofe­rei­xen els poders més con­ser­va­dors.

L’esquerra, o més aviat la seva defi­nició, encara fa por a la major part d’una Espa­nya for­jada en el record d’un imperi i amb una història mani­pu­lada a consciència pel bàndol gua­nya­dor d’una guerra civil. Una Espa­nya capaç d’asse­nya­lar els altres com a dic­ta­dors i assas­sins, però que ha triat obli­dar sense escrúpols el seu pas­sat més negre. Fins i tot, i això sí que no té dis­culpa, quan han estat les esquer­res les que han gover­nat. Pot­ser sí que les pre­vi­si­ons de l’enquesta es com­pli­ran i la dreta més rància i ven­ja­tiva tor­narà a manar perquè amb Espa­nya no hi ha res a fer. O pot­ser tor­narà a manar perquè quan hi ha hagut una opció de canvi, en el fons res ha can­viat.