Tornar-hi

La decla­ració més memo­ra­ble del judici pels Fets del Palau de l’any 1960 és, segu­ra­ment, la de Jordi Pujol dient: “Per­ta­nyo a una gene­ració que puja, a una joven­tut que creix len­ta­ment, natu­ral­ment, obs­ti­na­da­ment” –feliços 92, Pre­si­dent!–. I la decla­ració que ha fet més for­tuna del judici dels Fets d’Octu­bre del 2017 pro­ba­ble­ment sigui la del pre­si­dent d’Òmnium Jordi Cui­xart: “Ho tor­na­rem a fer.” La pri­mera es va fer certa. La segona, per un opti­mista com jo, sem­bla que ho pot ser. En el pri­mer cas, suposo que quan els “mes­tre­ti­tes”, que deia ell, pre­gun­ta­ven al Pre­si­dent: “Ja em diràs com ho pen­ses fer”, ell devia pen­sar: “Ara, des de la presó, escriuré en uns lli­bres espec­ta­cu­lars tot el que cal fer i com fer-ho.” Pot­ser també pen­sava: “I quan surti lide­raré un movi­ment de país, que esde­vindrà un movi­ment polític, amb el qual seré esco­llit Pre­si­dent i, des del govern de la Gene­ra­li­tat, em pas­saré 23 anys fent el que vaig escriure a la presó que calia fer.” En el segon cas la res­posta als “mes­tre­ti­tes” és més com­pli­cada. Perquè el país ha can­viat molt i, d’entrada, al pri­mer que surti dient que vol ser el direc­tor de l’orques­tra se’l car­re­ga­ran amb vet a saber quins argu­ments, cap de sa. Perquè ara ja no som una orques­tra simfònica, però som una banda de jazz. I la res­posta no és tan pre­cisa ni orde­nada, però no per això no n’hi ha d’haver. És fumut dir: “No ho sé”, però pro­ba­ble­ment en Cui­xart va pen­sar: “Ho farem fent-ho.” I em sem­bla que comença a pas­sar una mica això. Pot­ser d’una manera abso­lu­ta­ment des­co­or­di­nada –o pot­ser no tant– els esca­ra­falls pel pri­mer d’octu­bre es van con­ver­tint, de mica en mica, en aque­lla tos­su­de­ria tan nos­tra que ens fa tor­nar-hi. I si el català afluixa, la gent s’hi posa. I si TV3 fla­queja, hi fan Eufòria. I si el Barça punxa, hi va en Laporta. I si Espa­nya ens roba, el govern ho recorda. I si les infra­es­truc­tu­res col·lapsen, el Batec s’activa… fins que vis­quem amb dig­ni­tat: tor­nar-hi.