El món s’acaba?

Fa uns anys que Xavier Gra­set pre­sen­tava un pro­grama de ràdio titu­lat com el títol d’aquest arti­cle però sense inter­ro­gació. I s’hi afe­gia que s’acaba bé. M’ha vin­gut a la memòria amb motiu de la fal·lera que s’està vivint per viat­jar, per anar de festa, per anar als res­tau­rants, per fer cele­bra­ci­ons de tot tipus. Després de les seve­res res­tric­ci­ons a la mobi­li­tat i a la relació social del pandèmic 2020, quan al 2021 es van rela­xar les mesu­res l’estiu va ser de recu­pe­ració del sor­tir i del viat­jar, sobre­tot a l’inte­rior del país. En el cas del turisme estran­ger, la recu­pe­ració fou petita. En canvi, al 2022, en el marc d’una pandèmia nor­ma­lit­zada, tant la vida social com la mobi­li­tat lli­gada al turisme s’ha des­bri­dat. Deu ser un efecte rebot, segu­ra­ment que per com­pen­sar unes res­tric­ci­ons a les quals no estàvem acos­tu­mats i que, un cop aixe­ca­des, és com si volguéssim recu­pe­rar el temps per­dut. Hi ajuda el fet que en aque­lla situ­ació vam estal­viar. L’allau de turis­tes estran­gers, l’allau de cata­lans que viat­gen per l’inte­rior i dels que viat­gen a fora, enguany pot ser de rècord. De les múlti­ples con­seqüències que això com­porta en vull des­ta­car una de molt específica. En plena emergència climàtica, el flux de cre­uers (i amb ells la con­ta­mi­nació i els gasos d’efecte hiver­na­cle) va; el flux de l’avi­ació (con­ta­mi­nació i GEH), també; el trànsit a les auto­pis­tes des­bo­cat (ídem). En aquest dar­rer cas amb l’agreu­jant que el govern espa­nyol esti­mula via sub­venció el con­sum de gaso­lina, per gaudi de resi­dents i satis­facció dels turis­tes que venen en cotxe. Gràcies per la gene­ro­si­tat. La lluita con­tra el clima pot espe­rar. Glòria al carpe diem en els hàbits vitals indi­vi­du­als, apro­fi­tar el temps avui, que demà no sabem què pas­sarà. El que sí que sabem és què pas­sarà al pla­neta si seguim amb aquest ritme. La cosa no té, pre­ci­sa­ment, un bon final.