L’aviació i el CO2

En plena con­fluència de con­tra­dic­ci­ons en el trans­port ter­res­tre espa­nyol (es poten­cia el trans­port públic rega­lant bit­llets de Renfe i reduint els del trans­port urbà, però s’incen­tiva el trans­port pri­vat sub­ven­ci­o­nant el litre de gaso­lina), el trans­port aeri s’enlaira amb força. Després de dos anys amb les flo­tes apar­ca­des, el 2022 és l’any de la recu­pe­ració. No ens tor­nem a situar en els nivells del 2019, però en hi estem apro­pant tant en un àmbit mun­dial com local. Segons Aena, del gener al juliol pels aero­ports havien pas­sat 132 mili­ons de pas­sat­gers (un 213% més que el 2021, però un 16% per sota de les xifres del 2019) i pel de Bar­ce­lona n’havien pas­sat 22 mili­ons (un 264% més que el 2021, però un 26% menys que el 2019).

Des de la pers­pec­tiva de l’escal­fa­ment glo­bal la recu­pe­ració de l’avi­ació no va en el bon sen­tit, ans al con­trari, l’empit­jo­rarà. Ni les millo­res d’eficiència dels avi­ons, ni cap canvi tec­nològic subs­tan­cial en l’horitzó com­pen­sarà el major ús dels avi­ons que s’albira. Per bé que la seva con­tri­bució a l’escal­fa­ment és rela­ti­va­ment petita, la seva pro­gressió i la seva con­tri­bució per uni­tat trans­por­tada és molt gran. El 1950 les emis­si­ons de CO2 d’aquest mitjà de trans­port eren de 128 mili­ons de tones; el 2020 (en plena atu­rada pandèmica) s’havien mul­ti­pli­cat per vuit (1.000 mili­ons de tones). Unitària­ment, les emis­si­ons per­sona/quilòmetre dels avi­ons s’esti­men en una mit­jana de 300 grams. No són mit­jans que com­pe­tei­xin entre si; però, per fer-se’n una idea, un cotxe que gasta 6 litres per 100 km emet la mei­tat de CO2; si al cotxe hi van dos pas­sat­gers les emis­si­ons per per­sona/quilòmetre són una quarta part; si n’hi van qua­tre, d’una vui­tena part. Sobre un mitjà de trans­port tan dolent per al canvi climàtic, sem­bla de sen­tit comú apli­car en el futur (per no dir ja ara) altes taxes al CO2.