El nostre granet de temps

Sem­pre he sen­tit que el Nadal és un temps espe­cial, però també m’he ado­nat d’una cosa molt trista: hi ha tan­tes per­so­nes grans que pas­sen aquests dies com­ple­ta­ment soles. Penso en elles i em pre­gunto com és pos­si­ble que algú pugui estar envol­tat de gent durant tot l’any i, tot i així, quan arri­ben aques­tes dates, no tin­guin amb qui com­par­tir un sopar o una con­versa. Pot­ser no ho pen­sem gaire, perquè estem ocu­pats amb les nos­tres pròpies fes­tes i regals, però per a elles, el silenci i la sole­dat són l’únic que tenen. Crec que els joves, com jo, hi podem fer alguna cosa. Pot ser petit, com una visita, una tar­geta o sim­ple­ment escol­tar les seves històries. No neces­si­tem grans recur­sos per rega­lar-los una cosa una mica més valu­osa: el nos­tre temps.