Perpinyà: fidelitat

He visitat dues vegades la Catalunya Nord. La primera, amb motiu de la 8a renovació de la Flama de la Llengua catalana el febrer de 1977. Encàrrec que vaig acceptar com a president del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona quan m’ho va oferir la Federació Catalana de Muntanyisme. Vaig considerar que era un acte molt escaient per celebrar el 50è aniversari de l’entitat. La segona vegada va ser per comprar discs dels Bee Gees i Boney M. quan dirigia una discoteca de l’Espluga de Francolí, La Sínia. Fou un descobriment que encara perdurés el català en aquella zona i que Perpinyà fos un focus de llançament i renaixement de la cultura catalana després de segles d’annexió a França. Era com un miracle. Actualment, he vist la gran manifestació de La Bressola per demanar finançament per a les escoles en català, reivindicant la forta relació que representa la llengua catalana que ens uneix als dos pobles. Mai podrem agrair prou als descendents d’aquells catalans que al llarg dels segles s’han mantingut ferms defensors d’una cultura catalana universal. Ajudem-los, la paraula fidelitat els defineix.