La culpa de tot és dels turistes

Aquest estiu hem estat espe­ci­al­ment dis­trets amb el debat sobre l’excés de turis­tes: el “tou­rists go home”, les ter­ras­ses de Bar­ce­lona que fan fora els locals perquè seguin els euro­peus de nord enllà, els auto­bu­sos plens de gui­ris que col·lapsen els xam­frans. Molts han des­co­bert, alhora, que quan sur­ten a fora també visi­ten els llocs més fotogènics i que si cami­nes per la dreta a Lon­dres entor­pei­xes el pas dels angle­sos. Tots –o, si més no, molts– som turis­tes en algun moment i no passa res. El pro­blema és quan un país com Cata­lu­nya basa una part exces­siva de la seva eco­no­mia en el turisme amb tot el que això com­porta: feina ines­ta­ble, precària, pressió sobre el medi i enca­ri­ment de l’habi­tatge. I això no és culpa dels turis­tes.