La responsabilitat indefugible de l’Església

L’informe sobre els abu­sos sexu­als a menors en l’àmbit de l’Església pre­sen­tat la set­mana pas­sada pel Defen­sor del Poble, per encàrrec del Congrés dels Dipu­tats, és l’única ini­ci­a­tiva seri­osa a l’Estat espa­nyol per afron­tar un escàndol de grans dimen­si­ons que afecta una ins­ti­tució com l’Església catòlica espa­nyola, molt relle­vant en ter­mes d’influència social i vin­cu­lació secu­lar amb l’Estat. L’informe cita 487 tes­ti­mo­nis de vícti­mes d’abu­sos, però ela­bora una enquesta rea­lit­zada sobre una mos­tra de més de 8.000 per­so­nes, segons la qual l’1,13% dels ciu­ta­dans ha patit abu­sos en l’àmbit religiós i el 0,6%, direc­ta­ment per un mem­bre de l’Església. En altres parau­les, l’informe només des­tapa la punta d’un ice­berg de dimen­si­ons incal­cu­la­bles i sug­ge­reix l’existència, només en les últi­mes dècades, de cen­te­nars de milers de vícti­mes d’aquests abu­sos sexu­als per­pe­trats en el con­text d’una relació de poder o d’auto­ri­tat moral i empa­rats en la com­pli­ci­tat o la con­nivència de la jerar­quia eclesiàstica.

Davant d’aquesta rea­li­tat dramàtica per a les vícti­mes, alar­mant en ter­mes soci­als, els res­pon­sa­bles de la ins­ti­tució, els bis­bes de la Con­ferència Epis­co­pal Espa­nyola, encapçalats ara pel seu pre­si­dent, Joan Josep Ome­lla, ja han dei­xat de negar l’evidència, però estan molt més enfo­cats a mini­mit­zar les dimen­si­ons de l’escàndol i diluir la seva res­pon­sa­bi­li­tat com a ins­ti­tució en el con­text més ampli d’una xacra social, que a fer front a la seva res­pon­sa­bi­li­tat, que és evi­dent, específica i intrans­fe­ri­ble. No n’hi ha prou amb fer un comu­ni­cat, un tuit o una roda de premsa dema­nant perdó i girant full. És obli­gat pre­di­car amb l’exem­ple i ser hones­tos, mirar a la cara les vícti­mes que han denun­ciat, bus­car les que no ho han fet, pro­cu­rar-los l’atenció necessària deri­vada del trauma que han patit, fer-ne un acte públic de des­greuge, ser pro­ac­tius i trans­pa­rents en la inves­ti­gació, iden­ti­fi­car i treure de la cir­cu­lació tots els bot­xins, crear els pro­to­cols neces­sa­ris per evi­tar que fets sem­blants es tor­nin a pro­duir. Assu­mir la res­pon­sa­bi­li­tat pel dany comès és el mínim exi­gi­ble a l’Església, però no per sal­var el seu crèdit o la seva super­vivència, sinó de cara a les vícti­mes, a la soci­e­tat i als fidels.