Opinió

Quadern d’economia

FRANCESC CABANA

El preu del diner

El 4%, lleugerament inflacionari però controlable, permet donar un rendiment als dipòsits i alhora facilitar els crèdits

Fa set­ma­nes que es parla força del tipus d’interès del diner i del que s’ha de fer amb aquest pro­ducte. El diner és un pro­ducte inven­tat per l’home i, per tant, es pot con­tro­lar i revi­sar. El ren­di­ment d’aquest diner s’ano­mena interès i és aquest el que ens indica el valor del diner en qual­se­vol moment. En una soci­e­tat total­ment libe­ral, el tipus d’interès es regi­ria per l’oferta i la demanda. Ente­nem per demanda la volun­tat d’inver­tir i de con­ver­tir el diner en un pro­ducte sòlid i esta­ble. No obs­tant això, el ren­di­ment del diner no es deixa del tot alli­be­rat, ja que el fixa una enti­tat que, per als euro­peus, és el Banc Cen­tral Euro­peu, amb seu a Frank­furt.

Si hi ha alguna cosa que no deixa dor­mir els res­pon­sa­bles del Banc Cen­tral Euro­peu és la inflació, la qual es defi­neix per un aug­ment dels preus sense que aquest movi­ment esti­gui jus­ti­fi­cat per un aug­ment o per una baixa de la pro­duc­ti­vi­tat. L’aug­ment del tipus d’interès afecta, en pri­mer lloc, els sala­ris, ja que el preu dels pro­duc­tes que es poden com­prar aug­menta. I, en segon lloc, els crèdits i els estal­vis que tin­guem als bancs.

Si la inflació baixés, tin­dria el mateix efecte, però a l’inrevés. Fa uns anys, els tipus d’interès van arri­bar a superar el 10% i això va ser motiu d’impor­tants vagues labo­rals en mol­tes empre­ses. Si actu­al­ment no n’hi ha, és perquè el tipus d’interès s’ha man­tin­gut molt per sota d’aquell. Fa uns mesos va arri­bar a ser nega­tiu, o sigui que, a banda que no dona­ven cap mena de bene­fici als estal­vis, la per­sona que dema­nava un crèdit havia de tor­nar menys diners dels que havia rebut. Això era una bes­ti­esa i la situ­ació va can­viar.

El Banc Cen­tral Euro­peu té com una de les seves mis­si­ons man­te­nir un tipus d’interès que eviti la inflació. Això vol dir que ha de reduir la demanda de crèdit quan el tipus d’interès puja i aug­men­tar la demanda de la inversió quan baixa. Els bancs tre­uen bona part dels seus bene­fi­cis de la diferència que obte­nen entre l’interès del diner que els con­ce­deix el BCE i el tipus d’interès que ells con­ce­dei­xen a la seva cli­en­tela. Igual­ment, els estal­vi­a­dors que tenen diners en dipòsits ban­ca­ris es tro­ben cas­ti­gats o pre­mi­ats per uns tipus d’interès alts o bai­xos.

El tipus d’interès se situa, per tant, en el cen­tre de l’eco­no­mia de qual­se­vol país. L’Argen­tina tenia un 150% d’interès feia poc temps, però la història ens recorda l’ele­vat tipus d’interès que va tenir Ale­ma­nya després de la Pri­mera Guerra Mun­dial i que pro­vo­cava que, per com­prar enciam o pata­tes, calgués por­tar una maleta plena de diners des­va­lo­rats per la inflació.

Fa una pila d’anys, el premi Nobel d’Eco­no­mia Mil­ton Fri­ed­man (1912-2006), ame­ricà, va fer unes vol­tes per Cata­lu­nya donant lliçons als qui sabien menys eco­no­mia que ell. Segons un estudi que va fer dels dar­rers 100 anys, el tipus d’interès mitjà era del 4%. Un fet que ja lliga amb la situ­ació actual.

Si el que deia Mr. Fri­ed­man és veri­tat, el 4% seria l’interès que és lleu­ge­ra­ment infla­ci­o­nari però con­tro­la­ble i que per­met donar un ren­di­ment als dipòsits i faci­li­tar els crèdits. El preu del diner està, per tant, con­di­ci­o­nat per una actu­ació regu­lar, mode­rada i que segueixi el crei­xe­ment de la pro­duc­ti­vi­tat. Si no és així, mala­ment rai.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia