Les Gavarres, parc natural, ja!

La decla­ració de l’Albera com a parc natu­ral sem­bla que va per bon camí. La Dipu­tació de Girona s’ha afe­git a les rei­vin­di­ca­ci­ons històriques d’enti­tats i ajun­ta­ments pel que fa a acon­se­guir aquest grau màxim de pro­tecció. La moció apro­vada pel ple de la Dipu­tació fa uns dies des­ta­cava, entre molts altres motius, els “valors excep­ci­o­nals de geo­di­ver­si­tat, hàbitats natu­rals i pai­sat­ges, que es con­cre­ten en els nom­bro­sos ele­ments de patri­moni natu­ral i cul­tu­ral que conté l’espai”. Total­ment d’acord, amb aquesta petició, però cal fer notar que l’Albera no és l’únic espai de les comar­ques giro­ni­nes que es mereix la decla­ració de parc natu­ral. El sofert massís de les Gavar­res fa anys, quasi cin­quanta, que resta pen­dent d’una pro­tecció més gran que la que té actu­al­ment. Ja l’any 1975, un grup de per­so­nes pre­o­cu­pa­des per les actu­a­ci­ons des­truc­to­res que es feien al massís (tales d’arbres, noves cons­truc­ci­ons, etc.) van pre­sen­tar un mani­fest amb cinc mil sig­na­tu­res en el qual s’exi­gia la decla­ració de parc natu­ral. El 1977 es va cons­ti­tuir l’Asso­ci­ació d’Amics Defen­sors de les Gavar­res, que va revi­far com a Coor­di­na­dora Amics de les Gavar­res el 1985 (quan es començava a par­lar dels esvo­rancs que es farien amb el pro­jecte de la vari­ant de Sant Daniel, inau­gu­rada el 1993). El 1979, la Comissió d’Urba­nisme de Girona havia acor­dat la cata­lo­gació pre­ven­tiva com a parc natu­ral de les Gavar­res, però no va ser fins al 1988 que la Direcció Gene­ral de Política Ter­ri­to­rial en va ela­bo­rar l’avant­pro­jecte, tràmit que no va pros­pe­rar. Les Gavar­res van ser decla­ra­des espai d’interès natu­ral el 1992, però la deli­mi­tació defi­ni­tiva de la zona que calia pro­te­gir (28.671,98 hectàrees) no va arri­bar fins al 2006. De l’avant­pro­jecte per decla­rar el massís parc natu­ral no se n’ha sabut res més. I no deu ser per manca de valors natu­rals, cul­tu­rals, etnològics i històrics de l’espai: hàbitats únics, monu­ments megalítics, petits assen­ta­ments ibèrics, ras­tres de civi­lit­zació romana, arqui­tec­tura medi­e­val, pet­ja­des d’acti­vi­tat humana rela­ci­o­nada amb l’explo­tació del bosc, com ara les car­bo­ne­res, i, sobre­tot, la riquesa surera. De motius per decla­rar les Gavar­res parc natu­ral en sobren. Ara només falta que els res­pon­sa­bles de tirar enda­vant aquesta figura de pro­tecció es posin les piles, que ja toca­ria.